Una vida hipotecada per tornar a Gràcia

per Carina Bellver

Ja han tret la grúa. És l’avi qui se n’ha adonat, que cada dia mira des de la finestra de la seva habitació, a la residència de Lesseps, si despunta la girafa de ferro que marca el compàs d’espera per tornar a Gràcia. Van marxar fa més de sis mesos, a uns 60 quilòmetres, i el retorn s’està fent llarg. Els va ser difícil marxar, víctimes de l’especulació immobiliària. No són els únics. Els seus noms són dos més de la llarga llista de coneguts que han hagut de deixar Gràcia. Alguns han abandonat Barcelona i han descobert que es viu de puta mare lluny de la city però només si no has de tornar a treballar cada dia a la ciutat. Altres reneguen de la seva nova destinació fins que aconsegueixin construir una nova llar. N’hi ha que els ha costat molt pair la incomprensió d’uns lloguers abusius que els han obligat a deixar casa seva, uns preus que s’acarnissen en la impotència i que els converteixen en víctimes de l’especulació del capitalisme més salvatge. Com molts que ni havien imaginat mai que es convertirien en propietaris, han trencat la guardiola, han tret la calculadora del calaix i, fent més mans que mànigues, s’han comprat un pis. A Gràcia. A un preu que, com la majoria que es troben als webs immobiliaris, és gairebé impronunciable per a quatre parets. Una soga al coll que els acompanyarà fins que siguin vells. Una vida hipotecada per 70 metres quadrats. Tot per poder tornar a Gràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *