‘L’espasa i la llavor’, de Jordi Nogués

per Elena Gavarró, escriptora

Avui els vull parlar d’un llibre d’un autor fins fa poc desconegut per mi. Jordi Nogués havia escrit altres llibres, però amb L’espasa i la llavor salta als primers llocs de vendes. Intrigada el llegeixo, i m’agrada, m’agrada molt.

El llibre se situa a les zones reconquerides als àrabs que es repoblen (entre l’Ebre i el Llobregat), i en la construcció del monestir de Poblet. És a dir que estem parlant d’una novel·la històrica, i amb uns personatges que van existir en la història d’aquest país.

Hi ha moltes novel·les històriques, però sovint els falta ànima, o es perden en parafarnàlies lingüístiques amb ànsies de volada que només fan que encallar o entortolligar el text. No és aquest el cas. Aquí la prosa és planera, sense parafarnàlia innecessària, ben treballada. El text és molt narratiu, sense palla. Els personatges tenen ànima, tenen vida, tenen desitjos incomplerts, ràbia, bondat, o maldat en certs moments… I un cop s’arriba al nus de la trama, el text enganxa.

Bravo per aquest autor tarragoní. Per mi ha estat una gran descoberta, i sempre alegra trobar un autor català que realment val la pena. Un autor que arriba a les llistes de més venuts no només per una campanya de màrqueting ben portada, sinó perquè el text realment s’ho val.

I què li’n podria retreure? Aquí no hi ha gairebé res que realment pugui retreure. Potser (i a risc de sonar agosarada) jo, com a escriptora, hauria creat més interrogants dels personatges a la primera part, per dotar-la d’una mica més d’intriga. Els lectors d’ara, amb tants inputs externs com l’internet, la televisió o els mòbils, demanen molta intriga des de l’inici. Però potser això és més aviat una desviació del lector, a més que certament això ho dic per posar algun però, ja que el conjunt val molt la pena i no es fa pesat. Feia temps, malauradament, que no descobria un text tan ben nodrit, tant enriquidor (Nogués és historiador i això es nota), amb punts de genialitat que no revelaré aquí (per no fer espòiler), i amb un llenguatge gens farragós. Un text que els aconsello ben sincerament.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *