L’EUROPA en majúscules

per Albert Benet, periodista

El diumenge 14 d’agost del 1955 el soci Enric Duró va regalar al club un meravellosa bandera brodada per l’artesà gracienc i també europeista de soca-rel,  Eduard Sanabre. L’estendard nou va ser beneït pels mossens Anglí i Serra en un acte solemne al vell Sardenya, que va comptar amb la presència de les autoritats locals, la junta europeista i milers de socis. En Ramon Vergés tenia aleshores 12 anys  i era soci del club des de l’octubre del 1943. L’ofrena de la bandera europeista va coincidir amb el partit de festa major que l’Europa va guanyar al Terrassa (aleshores equip de 2a divisió) per 2 gols a 0.  Bandera nova, victòria segura, diria irònicament en Ramon. L’elegància d’aquella peça de roba blanca, amb dues franges blaves i l’escut del club al bell mig, recordava les dues banderes gegants que havien  onejat als camps del carrer de la Indústria i del Guinardó, respectivament.

Aquella bandera es va conservar al local social de l’Europa, situat al carrer de Sant Domènec i en va sortir en comptades ocasions. Només en les grans efemèrides del club com ara la inauguració de la gespa natural (1960) o les celebracions de l’ascens 2a divisió (1963). Més tard, es va poder lluir en la festa del retorn 3a (1977), durant la visita a Montserrat amb motiu del 75è aniversari del club (1982) i sobretot, en l’estrena del Nou Sardenya (1995). En la memòria del Ramon quedarà sempre present la imatge dels capitans Ventura Gómez i Carles Capella sortint al camp portant la bandera brodada 40 anys abans per en Sanabre.  Aquell imatge connectava l’Europa vell amb el modern. Amb motiu de la consecució de les dues copes de Catalunya (1997 i 1998) i durant el centenari del club (2007), són els darrers actes solemnes on recordo haver vist present aquest símbol, que en Ramon protegia com si fos el sant grial.    

Finalment la bandera es va recol·locar a la sala de premsa on fins avui ha romàs sota l’estreta vigilància del qui ha esdevingut el gran relator de la història de l’Europa: Ramon Vergés i Soler (1942-2019). L’estimació que ell sentia per aquell símbol era immensa perquè representava les arrels gracienques de l’europeisme.  En Ramon va morir-se el dia de Tots Sants després de dedicar tota la seva vida al club. Sense cap mena de dubte aquest gracienc humil ha esdevingut un veritable home d’estat en el sí del CE Europa.  Diumenge passat, sense el seu permís però amb el de la seva família i el del president actual, la bandera històrica va abraçar-lo bo i donant-li les gràcies per tot el que ha fet per al club. En Ramon va brodar la història de l’Europa amb lletres majúscules. Moltes gràcies!•

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *