Sobre l’educació afectiva-sexual a les escoles

per Montse Casamitjana, metgessa

Recentment, en aquesta secció d’opinió de L’Independent [vegeu Carta al Director, número 776], he llegit que l’educació afectiva-sexual no és competència de l’escola sinó de la família.

Com a metgessa formada en medicina preventiva i salut pública, m’atreveixo a fer una reflexió a tal afirmació.

El centre educatiu, es contempla com a espai natural per a l’aprenentatge, l’educació i la formació integral de la persona, i com sabem és també el lloc on es manifesten més precoçment els signes d’alerta sobre problemes de salut, en els quals una detecció precoç pot ser la primera acció per iniciar un procés d’ajuda a les necessitats, sovint no expressades, però si manifestades per mitjà de conductes.

És en aquest context que ja fa anys a l’escola es varen iniciar programes de salut en què els eixos fonamentals d’actuació són: la salut mental, la salut afectiva i sexual, el consum de drogues legals i il·legals i els trastorns de la conducta alimentària.

Passats uns anys d’aplicació d’aquests programes que són voluntaris per part de les escoles, s’ha vist que en els i les adolescents i joves han millorat alguns hàbits però persisteixen conductes de violència masclista.

Diversos experts han convingut que per erradicar aquestes conductes, és important incidir en el treball preventiu, implementant programes d’educació afectiva-sexual que potenciïn actituds i comportaments que facin efectius els valors d’igualtat, equitat i respecte en les relacions.

Per tal que aquesta educació sigui efectiva, ha d’arribar al major nombre d’infants i joves i s’ha d’abordar de manera integrada en el marc curricular de l’escola i amb la màxima col·laboració de les famílies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *