Amics i família d’Ángeles Chivan parlen per primer cop: “Aquell dia el dimoni anava pel carrer”

All-focus

El cas Chiván, l’intent de violació i posterior assassinat el 19 de novembre de 1999 d’Ángeles Chiván, la jove d’origen argentí que cada tercera setmana de novembre és recordada a Gràcia amb motiu del Dia Mundial per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, només havia tingut fins ara la versió freda de la investigació policial i el relat periodístic de detall. Vint anys després, però, han emergit les veus de l’emoció, les de familiars i amics que van conviure-hi en els seus 9 mesos a Barcelona. Divendres passat hi eren, a la plaça de la Virreina, fins i tot una cunyada, en un clam de record per Ache, com tothom l’anomenava, i contra “un maldito hijo del patriarcado” que una matinada de fred i vent la va atacar mortalment a l’alçada del carrer Robí 18-22.

Sílvia Farriol i Francis Closas, un matrimoni amic de la família, la van acollir a casa els primers mesos abans que l’Ángeles es traslladés a un pis que compartia amb amigues al carrer de la Santa Creu, un dels que pugen cap a Robí des de la Virreina. Farriol, que també va prendre la paraula en l’acte de divendres passat, explica en una entrevista qui era Ache.

D’on us ve la relació amb l’Ángeles i la seva família?

Ve de llarg i s’entronca amb l’Argentina a partir de la Guerra Civil. Rafael Closas, l’avi del meu home, era conseller del govern de Lluís Companys, i el 1939 va marxar a l’exili cap a França amb tota la família. Tenia quatre fills: l’Alberto Closas, l’actor; en Jordi, la Núria i en Josep Maria, pare del meu marit. L’avi, abans que entressin els nazis a París, va enviar el Jordi i l’Albert amb un oncle a l’Argentina…

Un moment: un conseller de Companys, l’Albert Closas…

Sí. Amb l’oncle de l’Argentina no es posen d’acord i acaben a Xile, on hi tenen amics, i coneixen Margarida Xirgu. La carrera de l’Albert esclata quan torna a Buenos Aires. Els avis, de París tornen a Barcelona, i el meu sogre va a Buenos Aires, i el 1946 hi neix el Francis, amb Conxita Badia fent-li de padrina. El meu sogre, que treballava a l’Aliança Francesa, es trasllada a Salta i allà coneix els Chiván.

All-focus

La família Chiván són de Salta.

Sí. Els avis de l’Ache tenen arrels sirianolibaneses de segona generació i en Francis es va fer amic d’un dels fills, en Rodolfo, pare de l’Ángeles. Els pares del meu marit i ell van tornar, però la relació amb els Chiván s’ha mantingut tot aquest temps de manera natural.

I hi ha un moment que una filla del Rodolfo vol venir a Barcelona.

Sí. En aquell moment, Buenos Aires era una ciutat amb molta violència i inseguretat. Vivien la família i els cinc fills al barri de Boedo. Quan es van plantejar que l’Ache vingués a Barcelona, òbviament li vam oferir que vingués a casa. Va estar vivint a casa uns quants mesos fins que va trobar aquest pis per compartir al carrer de la Santa Creu.

Quant de temps vau conviure?

Fins abans de l’estiu. Ella havia arribat al febrer i potser va canviar al juny. Vivíem a casa amb els nostres dos fills i ella va agafar la facultat de Sociologia a mig curs, i allà va començar a conèixer gent. Un cop va entrar a treballar al consolat a mitja jornada, ja va anar al nou pis.

Quina feina hi feia al consolat?

Administrativa.

En aquell moment, quan va passar el que va passar, es van portar molt bé. El cònsol va venir amb mi a l’hospital a reconèixer el cadàver.

…Seguíeu tenint-hi relació fluïda.

Sí, sí, esclar.

Com era la colla de l’Ache? Divendres recordaven les reunions a La Reina d’Àfrica, a Vallcarca.

Era una colla collonuda, d’activisme intel·lectual. No només eren de la universitat. Una gent estupenda.

I va arribar aquell novembre. Havíeu parlat feia poc?

Sí, sí. Parlàvem cada dos o tres dies. I aquell dia me’n vaig assabentar d’una manera raríssima. Era divendres al migdia i sentia les notícies de lluny… No hi vaig parar atenció. I a la tarda em va trucar l’Agnès dient que no trobaven l’Ache, que no havia anat a treballar… la vam localitzar al Clínic.

Com s’afronta una notícia així i com es transmet a la família?

Jo vaig trucar la Laura, la mare, des del Clínic mateix. Vaig reconèixer que era l’Ache, vaig haver de trucar i li vaig haver de dir. Va ser horrorós.

Us vau encarregar vosaltres de tota la tramitació.

Sí. Ja vam decidir la repatriació de seguida. Vam trigar una setmana però, un cop acabat tot el procés, vam volar amb el cos a Buenos Aires. Al mateix aeroport, per intercessió d’un familiar que tenia relació amb la família del president De la Rúa, un jet petit ens va dur cap a Salta, i allà la vam enterrar.

Els pares també s’hi van desplaçar o vivien allà en aquell moment.

Ells viuen a Buenos Aires. Allà hi viu encara l’àvia, que té 98 anys, i allà hi va néixer l’Ángeles.

La investigació, amb 900 testimonis, no ha servit de res.

A nivell policial ho van fer tot. Van interrogar tot el cercle d’amics, menys amics i menys menys amics.

Vas dir divendres que va ser obra del dimoni.

Ho mantinc. El dimoni aquell dia anava pel carrer, i vés a saber què més ha fet. No deu ser ni a Barcelona ara, perquè un perfil així és rar que no hagi repetit.

Només se sap el perfil que va donar l’Ache abans de morir.

Sí, el poc que va poder dir ella. Uns trenta anys, jaqueta fosca… No el va veure ningú. Un hijo del patriarcado, que va dir la Paula divendres.

En cap moment heu rebut de la investigació ni una sola novetat?

Res de res. Els primers anys sí que vam tenir contacte directe amb una comissària casualment per amics comuns, però ja la van traslladar.

Com està la família després de tot aquest temps?

Els germans han acabat venint a Barcelona, tot i que els hi va costar. Els pares no hi han tornat mai més. La Luz, dona del Paco, del germà petit, hi era divendres a la Virreina, perquè treballa al Cirque du Soleil.

Què s’ha de fer per conservar el record de l’Ache?

Un acte anual és el millor i basar en aquest fet una reflexió sobre la violència de gènere sempre estarà bé. Perquè està a l’ordre del dia.

, , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *