Som-hi

per Lola Capdevila

És el meu primer Ull de dona i l’escric pensant en les persones que fan possible que alguns barris continuïn, malgrat tot, la seva pròpia història i siguin pobles plens de vida. Nuclis on hi ha de tot i tot té la seva importància: el comerç de proximitat, les colles de cultura, els casals, esplais i l’escoltisme, les associacions esportives, solidàries, culturals, literàries, gastronòmiques, periodístiques, musicals, teatrals, els moviments veïnals que reivindiquen equipaments, habitatge assequible i espais verds per a tothom i que volen salvar illes, alzines, i camps esportius. Plataformes que demanen llibertat pels presos i preses, exiliats i exiliades polítiques i per les persones represaliades, ferides, empresonades i perseguides aquestes darreres setmanes. Tot això, i més, és el meu poble.

Les veïnes i veïns se saluden i es preocupen del més bàsic, amb el senzill “Com estàs? Va tot bé?” I, si cal alguna cosa, sempre hi són! És el “cuidem-nos els uns als altres” que darrerament escoltem sovint com una consigna bàsica i sagrada per vèncer la por i resistir l’envestida. Això passa als nostres veïnats graciencs; alguns amb carrers més amples i una mica més verds, d’altres amb carrers estrets però tots amb gent de cor gran. Tot això, i més, és el meu poble. Treballador, emprenedor, somniador i lliure.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *