El teatre i la vida

per Silvia Manzanera

L’assaig previ a l’estrena de l’espectacle creat per Dagoll Dagom La Nit de Sant Joan va coincidir amb el 23F, i una ràdio va acompanyar els actors a l’escenari tot el dia. Dies més tard, el 4 de març, l’obra s’estrenava al Romea i alhora servia d’inauguració del Centre Dramàtic de la Generalitat, un fet que la companyia no tenia previst, però el compromís s’havia mantingut més enllà de l’agenda política. A les butaques, públic institucional, seriós i protocol·lari. Res de riures, cap remor ni ambient d’alegria imaginat per la companyia, que ballava i cantava al ritme de les melodies de Jaume Sisa. No va ser l’estrena ideal, ni tampoc les crítiques. Demolidores. D’aquella nit Joan Lluís Bozzo recorda la frase del president Jordi Pujol, “a part de teatre, vosaltres què feu?” Però els pobles de Catalunya ens van salvar, diu el director de teatre. I l’obra ha sabut superar qualsevol obstacle del camí, i fins i tot fer salts inesperats. Com el que va provocar l’Òscar, treballador social de Salut Mental Gràcia, un seductor capaç d’engrescar tothom amb el seu “creiem en l’impossible”. I així és com tothom li va dir que sí; el Bozzo, la Pilarín Bayés, els germans Castells i Planas, la Mont Plans, la coral El Cor Canta, el Jaume Sisa, el Cercle de Gràcia… Com diu l’Òscar, més de 90 persones han regalat el seu temps i talent per fer possible una experiència comunitària que tracta les persones amb respecte i dignitat. A totes, independentment de les seves vulnerabilitats. Aquest dilluns 25 de novembre el teatre del Cercle estava ple. Nervis a dins i fora de l’escenari. Normal en una estrena. És igual el resultat. Ha importat el viatge i no l’arribada a l’illa. I si no que li preguntin als protagonistes: a més del teatre, vosaltres què feu?

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *