‘L’escriptor d’un país sense llibreries’

El darrer documental de Marc Serena s’endinsa a Guinea Equatorial, just quan es compleixen 50 anys de la independència d’Espanya, de la mà de l’escriptor Juan Tomás Ávila Laurel, qui mostra aquest racó d’Àfrica que encara pateix les conseqüències de dos segles de dominació colonial. L’escriptor, el més traduït del país, es va refugiar a Sant Cugat el 2011 per denunciar la dictadura de Teodoro Obiang. El documental, que ha tingut una preestrena al CCCB, es podrà veure als Girona a partir del 13 de desembre.

Per poder tirar endavant el projecte (els problemes de finançament d’aquest tipus de producció audiovisual són notoris) l’equip va posar en marxa una campanya de micromecenatge on es van recollir més de 8.000 euros amb les aportacions de 437 mecenes. Però les dificultats no han aturat mai el Marc Serena, que va debutar amb Tchindas el 2015, nominat als AMMA, els Òscar del cine africà. L’autor sent especial interès per les temàtiques socials i pel continent africà. I en aquesta ocasió ha tornat a comptar amb el grafisme i l’animació dels graciencs Taller Estampa. “Ens sentim molt còmodes amb ell perquè ens dóna molta llibertat creativa, és molt respectuós i confia en nosaltres”, explica Marcel Pié, un dels membres de l’estudi. Només hi havia dues consignes pel que fa a to i tarannà per aquelles parts que necessitava que s’expliquessin amb animacions: que no fossin fosques ni l’estil, infantil. Per la resta, llibertat total. Segons reconeix Pié, el fet de fer servir aquesta tècnica narrativa als documentals és una tendència a l’alça.

El col·lectiu artístic instal·lat a Santa Rosa havia coincidit amb Serena en dos ocasions: a Doble epidèmia, un webdoc interactiu sobre el doble estigma de ser seropositiu i homosexual a l’Àfrica, i més recentment al treball per al Sense Ficció de TV3 Peixos d’aigua dolça (en aigua salada), sobre autisme. Pié reconeix que tot just acabar aquesta darrera col·laboració ja van començar a fer ‘L’escriptor’. S’hi van tornar a engrescar fàcil. “Ens agraden molt els temes que tracta el Marc i la manera d’enfocar-los”, afegeix el realitzador.

Amb més presència de l’animació, sobretot a la primera part del film, L’escriptor d’un país sense llibreries explica el país (poc amic de càmeres crítiques) en companyia d’Ávila Laurel. L’escriptor va néixer el 1966 a Annobón, una petita illa guineana de l’Atlàntic, però ha passat bona part de la seva vida a Malabo, la capital. És conegut per la nove·la Arde el monte de noche (Calambur, 2009), ara descatalogda i molt difícil de trobar. Va ser finalista als Independent Foreign Fiction Prize 2015 de Gran Bretanya. Ara presenta Cuando a Guinea se iba por mar i se’l pot llegir de manera regular al blog Malabo, de la revista digital Frontera D.

La banda sonora del documental compta amb la música de Concha Buika, Pau de Nut, Negro Bey, Jamin i Charli Weezy. I el director dels cinemes Girona, Toni Espinosa, fa tàndem amb Serena a la producció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *