El CE Europa aposta per la salut

per Romà Torrents i Llanos, veí de la Salut i soci del CE Europa

Tinc 70 anys, fill de Gràcia com el meu pare, ell em va fer de l’Europa i el vaig seguir setmanalment de nano i fins els 16-17 anys, aquella edat en la que amics i noies es transformen en el centre de l’atenció… Després la vida em va allunyar del Club de la meva infantesa tot i que seguia cada setmana amb cert dolor els seus resultats, el seu rumb entre Tercera i Regional.

Explico aquest itinerari perquè hi és en el fons el record del meu pare, gracienc, republicà, vençut i digne que, malalt crònic als pulmons, es barallava sempre amb aquells que puro en mà i en boca empastifaven l’ambient sense cap mesura. Eren altres temps: l’únic que podia dir ell és que no calia encendre puro darrere puro, cigarreta darrere cigarreta…

El meu pare va ser des dels seus trenta anys fumador passiu, la silicosi que li van matar els pulmons era de fotogravador, del seu ofici que va haver de deixar. Jo, que sols vaig fumar de jove, de gorra i per fardar, convisc des de fa cinc anys amb un tumor produït (estadísticament amb una probabilitat del 90%) pel fum del tabac. I amb una probabilitat també alta de que hi torni el tumor. Bé, no és cap notícia, afortunadament els càncers es curen en bona part i a ben segur ens trobem desenes al Nou Sardenya… O centenars amb malalties semblants.

El C. E. Europa, que és un club exemplar en tants aspectes (valors d’esport, formació de nens i nenes, futbol base, idioma, educació, catalanitat i progressisme) ja ho és també en el de la defensa de la salut pública: una proposta exemplar de la Junta –a la que felicito- ha tancat el Nou Sardenya al tabaquisme i els seus efectes.

El Barça, que no és cap model dels europeistes per altres coses, va estar pioner en la valenta actitud de protegir des de fa anys la salut dels assistents al Nou Camp. Va aplicar l’esperit de la Llei, del seu (oblidat!) Preàmbul i ha marcat un abans i un després per a molts clubs: quan dos drets col·lisionen entre els fumadors actius i passius prevaleix el dret a la salut.

L’Europa ha estat feliçment proactiu i ha fet el pas de fer saludable el seu Estadi, aprofitant ara el vent a favor dels canvis que a ben segur s’aniran implementant per conduir als fumadors al seu àmbit privat del que –per respecte a tothom i a ells mateixos- mai haurien de haver sortit.

Acabo: L’Europa és un Club Esportiu, no només un Club de Futbol. A l’estadi ens ajuntem un miler de persones, sovint meny, malauradament; no som els 90000+ de Can Barça. Però el fum molesta, agredeix, impacta a la salut de tothom, afecta els nens i els joves esportistes en el físic i en el formatiu. Fumar avui ja no és un acte social, és un acte egoista, insà i individual; un acte que a ben segur fa que molts dels que fumen contínuament cigarretes i purs no ho fan ja a casa seva i aprenen a fer-ho allà on no molesten ni afecten la salut de la seva gent propera, de familiars i amics.

Gràcies, Europa!

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *