Fer-se gran al Baix Guinardó

per Albert Benet

Durant la dècada dels 20, l’eclosió del futbol arreu de Catalunya va ser un fet notable. A la capital catalana, el creixement de la massa social va ser tan gran que el FC Barcelona i el RCD Espanyol es van veure obligats a construir grans camps que donessin cabuda als milers de seguidors que movia aquest esport. Els recintes nous es van haver d’aixecar fora de l’Eixample perquè el pla de Barcelona s’estava edificant molt ràpidament. Així, doncs, Les Corts (maig del 1922) i Sarrià (febrer del 1923) van substituir els camps dels carrers de la Indústria i de Muntaner, respectivament. El tercer gran club de la ciutat, l’Europa, no va voler quedar-se enrere i després de proclamar-se campió català i sotscampió espanyol va accelerar la construcció d’un camp nou en un terreny immens darrere el quarter de cavalleria de la Travessera de Gràcia, entre el carrers de la Marina (actual Alcalde de Móstoles) i el Torrent de Lligalbé. L’emplaçament triat, dins del que avui anomenem Baix Guinardó, mantenia l’Europa a prop del seu entorn original, el Poblet i el Camp d’en Grassot.

Artur Matas, germà del president i factòtum europeista Joan Matas, va projectar un camp de futbol amb una capacitat màxima per a 35.000 espectadors. L’obra es pretenia finançar amb accions nominals de 500, 1.000 i 5.000 pessetes, segons acord de l’assemblea de socis. La major part del capital, però, el va haver d’aportar el president perquè ja en aquella època s’estilava un tret característic del seguidor europeista: exigir molt però pagar poc.

El club gracienc necessitava estrenar la temporada 1923-24 al camp nou per donar comoditat als prop de 6.000 socis que tenia aleshores i fer grans taquillatges amb la venda d’entrades. Però els treballs van endarrerir-se uns mesos. Finalment, i a pesar de què l’obra no s’havia acabat, el camp nou del CD Europa es va inaugurar el dia de la Puríssima del 1923 amb el primer d’una sèrie de partits tres amistos entre l’Europa i els sotscampió d’Hongria, l’Szombathely A. K.

D’aquell 8 de desembre quedarà en el record l’alineació gracienca formada per: Jaumandreu (porter suplent del gran Bordoy); Serra, Garrobé; Xavier, Pelaó, Artizus; Pellicer, Julià, Cros, Olivella i Alcázar. L’únic gol europeista el va fer l’Esteve Pelaó, de cap, al primer temps. L’estrena del camp dels “Quartels”, com era conegut popularment va acabar amb un empat (1-1). Dies més tard, els locals van derrotar l’Szombathely per 6-3 i 2-1.
Les obres es va simultaniejar amb els partits oficials a partir del gener del 1924. Especialment costosa va ser la construcció de la tribuna principal, que no es va haver acabat fins al final de la temporada. Un cop enllestit, el camp va tenir una capacitat aproximada d’uns 19.000 espectadors, molt lluny dels previstos inicialment per en Matas. Això no obstant, era un recinte amb moltes comoditats (vestidors, dutxes, bar i lavabos). Tenia tres portes d’entrada, dues a la part de tribuna, al final del carrers de Sant Lluís i de l’Encarnació i una a la zona de General, al final del carrer de Lepant.

Per a accedir-hi des del centre de la ciutat es recomanava l’ús del tramvies 24 (des de la plaça de Catalunya) i 37 i 38 (des del Portal de l’Àngel). I per als socis i seguidors que es desplaçaven al camp en automòbil, es va habilitar un aparcament en un descampat de sorra situat en un dels laterals del quarter de la Travessera de Gràcia. Un fet que encara donava més qualitat a un camp que el mateix club va acabar batejant amb el nom de Guinardó per la seva proximitat amb aquest barri veí.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *