Un any de formació teatral a contracorrent

Candela Antón i Daniel Tollesson són els creadors de la Contracultural, un espai que pretén formar joves crítics i actius més enllà de la tècnica. Celebren un any de la seva aventura a Gràcia.

On sou?
A Nàpols 305, a la Sala Ón, un espai multidisciplinar de microteatre, on els alumnes van de 12 anys fins a 27. Comencem al 2018 i ara ja portem un any.

Voldries tenir el teu propi mètode amb el teu nom?
No. Poder formar una companyia on crear un diàleg, amb els actors que estic formant, de tu a tu. No vull caure en el narcisisme, que és fàcil i per això lluito, per què no vull caure-hi.

Quin és el vostre objectiu?
Crear una companyia on pugui forjar les meves idees, tenir alumnes on ens podem donar el contrapunt i involucrar-nos en la ciutat, en el barri, en el Barcelona pensa, en La Mercè, arribant a la gent d’una manera propera.

Com es mou la Contracultural ?
És espai canviant i camaleònic, on hi ha dues línies de formació: la de tot l’any, i després l’altre línia com a creació i laboratori. El futur és de la creació, no fer càstings i esperar la trucada desitjada perquè t’han donat el paper. Volem crear actors amb força creadora, que siguin capaços de forjar la seva feina. Actor i director, compartint diàleg creatiu, que quan no tinguin feina, se la facin ells. Enfrontar-se al paper en blanc, els actors haurien de saber d’històries i diàlegs diversos.

Com treballeu?
Actualment la nostra societat i sistema educatiu no està formant persones, sinó treballadors. I ens estan quedant joves i persones buides. A traves de les preguntes els fem reflexionar.

Per què naixeu?
Als joves no els ensenyen a establir un punt de vista crític i nosaltres volem que iniciïn aquest procés, l’eròtica del saber, per mantenir el seu diàleg intern i creatiu. No volem imposar sinó proposar la nova evolució del pensament. Abans de començar cada tema, els donem un dossier per a què aprofundeixin en èpoques i temes diferents.

I esteu contents amb l’evolució d’aquest primer any?
Sí. No ho havíem plantejat així però ens hem trobat que els alumnes que tenim tenen un perfil diferent. Són alumnes que avui en dia costen de trobar, ja que a les altres escoles només es dediquen a formar la tècnica. L’altre dia una alumna em va dir: Candela, m’estic llegint Ortega y Gasset, gràcies a tu. Em va posar tan contenta!

Us queden moltes coses per fer encara?
“Innumerables, coses que ni conec, ni sé. Mai havia passat que jo acabaria enamorat del teatre, quan jo venia del cinema” (Dani). “Coses que no sabem ni que volem”, estem creixent sense parar (Candela).

Com us veieu d’aquí 5-10 anys?
Amb un grup laboratori gran, amb més gent però sense perdre l’essència.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *