“L’hort urbà és una eina terapèutica i pedagògica molt potent”

El Juli, l’impulsor del projecte El Temps és hort, es dedica des de fa cinc anys a decorar balcons, terrasses, àtics o jardins amb estructures de fusta, fetes a mà o reciclant palets per omplir-les amb flors o plantes comestibles aprofitat l’espai. Segons ell, tothom en pot tenir un.

Quin és l’origen del projecte El Temps és hort?
Quan em vaig treure la carrera d’enginyer agrònom no volia treballar en una fàbrica d’aliments i li vaig dir a un profe que tenia boníssim, Daniel López Codina, de mecànica de fruits, que com és que no hi havia cap ONG, i vam crear Servei de Cooperació i Agricultura (Secuoya) i me’n vaig anar un any i mig al Senegal com a cooperant, fins que em vaig sentir com “un dolar blanquito andante”.

I vas decidir tornar a Gràcia?
Sí. Però m’agradava molt la vinya així que vaig estudiar enologia a Tarragona i després vaig marxar a l’Empordà 10 anys, treballant per a diferents cellers. I de cop vaig sentir la necessitat de tornar a Gràcia ara fa cinc anys.

I com se’t va ocórrer la idea? 
Estava un dia a la Virreina i vaig veure un balcó i vaig pensar que si fos meu el tindria ple de plantes. I se’m va encendre la bombeta: horts urbans.

En aquell moment no hi havia projectes semblants?
No hi havia res, tampoc la consciència que hi ha avui dia amb temes com ara l’emergència climàtica. La gent s’ha de preguntar què passaria si tothom tingués al seu balcó un hort. Són netejadors naturals de l’aire. Les plantes consumeixen CO2 i donen oxigen.

I des de llavors, com has vist el canvi de consciència de la societat pel que fa a la sostenibilitat?
Crec que el canvi ha estat important. Ha estat una evolució col.lectiva en molts aspectes, no només pel que fa a la natura o als temes relacionats amb el medi ambient, sinó que ha estat més aviat un canvi de consciència de la gent, que ha començat a exercir la pressió cap als governs. I tot just que ara estem intentant canviar crec que arribem tard, ecològicament parlant estem en un punt de no retorn.

A part del servei d’horts urbans a particulars, també col.labores amb entitats o fas projectes per a escoles.
He col.laborat amb un geriàtric, a través de l’associació Depende de ti, i veus com canvia l’actitut de la gent gran, es tornen actius, se’n cuiden i quan surten els fruits estan super emocionats. Ho han fet amb el seu esforç i dedicació.

I a les escoles?
És una pena que no tinguin pressupost perquè es faci seguiment, formació, manteniment… El professorat ja hi voldria però sempre em diuen el mateix: no tenim recursos. I l’educació ambiental és bàsica. M’agrada molt el vídeo de l’alcalde Almeida al programa de Telemadrid Vuelta al cole, ara ja fa unes setmanes, on els infants s’escandalitzen quan assegura que abans salvaria Notre Dame que l’Amazones. “Però si és el pulmó del món?”, diu un dels nens.

Com veus la gestió del verd urbà?
Fatal, perquè sempre es prioritza el ciment a la part verda, i gairebé sempre per motius econòmics. Però el verd és tot benefici.

I els beneficis de l’hort urbà?
Per a la gent gran i per als infants, o gent més vulnerable, són una eina fantàstica i potent, pedagògica i terapèutica. Aporta moltíssims valors. Si el desordre porta desordre o la violència genera violència, les bones conductes generen bones conductes. Per als jubilats, per exemple, és una gran afició, una manera de matenir-se actiu, compartir coneixements amb d’altres companys, crear una cosa comunitària… Ajudo un amic que té un hort al Bosc Turull i es veu claríssimament els beneficis que això representen per a les persones jubilades.

I ara tens algun projecte més entre mans?
Al gener marxo a Gàmbia a fer horts comunals per al poble de Kekuta Kumba amb l’organització Amb les teves mans. Estic segur que aprendré moltíssim d’ells.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *