Laura Iniesta a la Catedral

per Ramon Casalé Soler

Recentment s’ha celebrat a la catedral de Barcelona el concert-exposició Notre-Dame – Barcelona. Diàleg de catedrals, un homenatge a la ciutat de Paris que el 15 d’abril va veure com un dels seus edificis més emblemàtics va patir un incendi que li va ocasionar greus desperfectes, provocant una onada de solidaritat entre tots els amants de la cultura i de l’art, a més d’altres aspectes, sobretot des de l’àmbit religiós, per poder col·laborar en la seva reconstrucció, atès que no es pot abandonar una part tan important del nostre patrimoni arquitectònic.

Aquest fet va afectar molta gent com és lògic, entre ells a una persona tan sensible i emotiva com el músic, compositor i artista plàstic Miquel Pujol-Grau, que va decidir intervenir amb un projecte expositiu que consisteix en mostrar dotze caixes de fusta on s’inclouen quatre apartats en cadascuna d’elles. En elles hi ha un poema, un escrit, una pintura i una composició musical. Entre els artistes que hi han participat hi ha la pintora Laura Iniesta, que té el seu estudi a Gràcia, i de la que ja hem fet menció en aquesta publicació.

Totes les obres han estat dissenyades pel propi Miquel Pujol-Grau, i es tracta de pintar damunt un cartró blanc. La temàtica i l’estil són lliures, amb l’única condició que fes referència a les catedrals de Barcelona o de Paris, o bé a l’entorn. Laura Iniesta ha dividit la peça en dues parts. A la part esquerra hi predomina el color negre, que representa la negror, la foscor una vegada apagat l’incendi, i a la dreta, sobresurt un fons negre amb unes flames de color vermell que el cobreixen. A dalt, apareix un text extret d’un diari, a mode de collage, que posa DES LARMES (llàgrimes); les que a molta gent li van saltar quan veia les imatges de l’incendi.

Actualment l’artista està realitzant diferents exposicions a fora del país, concretament a Alemanya, a través de K Gallery i també en fires internacionals. La seva primera exposició individual va tenir lloc a Barcelona, l’any 1979, per tant ja porta quatre dècades mostrant el seu treball a diferents continents. La seva obra destaca per la manera de treballar la matèria, el gest, la taca i l’espai, dins d’un expressionisme abstracte. També apareixen en les seves teles uns elements relacionats amb l’estètica oriental, cas de la cal·ligrafia o amb determinats signes gestuals. Encara que ara en algunes de les seves obres l’espai buit va adquirint més protagonisme, així com el blanc i el negre, la qual cosa ens dona la idea de que existeix una certa síntesi formal. Ella mateixa afirma que el seu treball és com un mirall que reflecteix el seu món interior, encara que hi afegiria que també ens ensenya la seva vida externa, no tant pel seu caràcter extravertit i expressiu, sinó perquè sap transmetre a l’espectador una exuberància d’emocions i sentiments que el fan ser participant també de l’obra, de submergir-se i sentir-se integrat en ella, cercant el diàleg entre l’artista i l’espectador a través de la pintura.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *