Batussa

per Jesús Sánchez @ciutatsatelite

Les darreres sessions d’investidura al Congrés dels Diputats han estat una orgia emocional ideològica especiades amb afirmacions tan tòxiques com esbiaixades. En general, la sensació que ha quedat és que la capacitat d’oratòria i persuasió han cedit el protagonisme a la brega i la confrontació interpel·lant al “morir matant”. S’han aplicat els mateixos codis de xenofòbia, odi i ignorància dignes dels pitjors episodis criminals de la història de la Humanitat simbolitzat per la construcció d’un enemic interior: la bruixa a la Inquisició, el dissident polític al Gulag, l’independentisme i els amics d’ETA a Espanya (la seva idea d’Espanya, és clar). Tot adobat amb codis semàntics ben estudiats per influir en la percepció del ciutadà: la unitat d’Espanya, Viva el Rei! Viva la Guàrdia Civil! o la indecent apropiació de les víctimes de terrorisme.
És en aquest punt, precisament, on les dretes se senten còmodes –especialment fa anys davant el conflicte polític entre Catalunya i Espanya – en un context de batussa 7×24, sense descans, tot el dia a totes hores, sense defallir i que ha tingut conseqüències vist l’alt grau de crispació i polarització de la ciutadania a les xarxes, al carrer o algunes taules els dies de Nadal.

Particularment, això m’ha portat a observar que una de les disciplines del coneixement, la Història, s’hagi convertit en una arma llancívola per fer apologia de la violència en comptes de fer apologia de la Història tal i com apuntava l’intel·lectual i historiador francès Marc Bloch (afusellat pels nazis per defensar el paper de la Història per comprendre la naturalesa humana).

Hi ha qui pretén donar-te lliçons d’Història (sense haver-se llegit un manual d’Història a la seva vida) i afirmar que “la unitat d’Espanya és sagrada” a la vegada que “el nacionalisme té la culpa de tot”. La ignorància és atrevida i l’ignorant no és conscient del seu ridícul. Res a veure amb l’observació, l’anàlisi i la crítica constructiva que ha de conduir la ciència històrica i si em permeten son receptes que haurien de tenir en compte tots els representants polítics, honestament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *