La llei Aragonès

per Miquel Colomé i Ferrer, conseller del Grup Municipal d’ERC mcolome@bcn.cat; @colome_miquel

L’abril del 2016, el concurs públic de l’Ajuntament de Barcelona per decidir el servei d’atenció domiciliària el va guanyar l’empresa CLECE, propietat de Florentino Pérez. Ho va fer per davant de l’Associació de Benestar i Desenvolupament (ABD), amb la seu social a Gràcia, una organització no governamental sense ànim de lucre. La causa va ser el factor preu i va guanyar per molt poc. Era un contracte de 113 milions d’euros que anava directament a una empresa privada vinculada a la constructora Sacyr.

Arran d’aquest fet i d’altres de similars, la Generalitat i el conseller Romeva, més concretament, va començar a treballar en una llei que havia de ser pionera per primar els factors qualitatius davant el preu quan es parlava de donar serveis a les persones. L’altre gran objectiu era que els contractes es controlessin durant la seva vigència, a través d’inspeccions, auditories o enquestes als usuaris, i es poguessin resoldre, extingir. Hem vist massa vegades com contractes o concessions són intocables fins que no vencen.

El 2016 doncs, la llei Romeva o futura llei Aragonès naixia per regular una part important de la nostra economia, la de l’economina social. Les organitzacions que guanyessin els contractes haurien de centrar tots els seus esforços en donar a les persones els millors serveis possibles. Per contra, les empreses que busquessin noves unitats de negoci a qualsevol preu no serien benvingudes. El novembre de 2017, l’Estat Espanyol s’avançava al Parlament i va fer la Ley de contratos del sector público i amb més de 200 articles delimitava tota l’operativa de la contractació, també a Catalunya. La llei Aragonès però, seguia el seu camí, perquè el seu objectiu no era tota la contractació, era la regulació de la contractació dels serveis a les persones.

On som ara? Durant la tramitació parlamentària s’ha treballat amb totes les parts afectades, avaluant i dialogant. Amb 50 compareixences d’entitats del sector l’avantprojecte ha anat agafant forma i també amb l’intercanvi d’esmenes entre grups parlamentaris, portant la llei a les portes de l’aprovació del Ple del Parlament. Sembla que la Llei no tindrà més de 40 articles però pot ser l’eina necessària i urgent que demanen els qui necessiten els serveis.

Però algunes organitzacions del nostre país s’hi estan oposant frontalment. La mateixa FAPAC va organitzar una manifestació el passat 17 de novembre i ARRAN no para de recordar-nos pintant la persiana del Casal d’ERC a Gràcia que no volen la llei Aragonès. D’ARRAN, que forma part de les CUP, poc a dir: ni han fet cap esmena parcial o total al Parlament ni ho esperem a aquestes alçades.

La FAPAC planteja un debat més profund. Es pot externalitzar un servei públic? Alguns sí? D’altres no? Les diferents opcions polítiques que trobem al Parlament farien bé de debatre aquestes preguntes. Segurament a partir del 2010 hi va haver una externalització excessiva i la Llei Aragonès és un primer pas per revertir aquesta situació, foragitant actors paràsits de la contractació pública.

Durant anys he format part de les juntes de l’AFA de l’escola Pau Casals. El servei de menjador, la partida pressupostària més importants de les AFA, ha estat sempre supervisat per una comissió de mares i pares. Quan vam començar a l’escola ara fa 10 anys el servei el donava una d’aquestes grans empreses, ARAMARK. En terminologia de la FAPAC, el mercat ens havia entrat fins a la cuina. Eren molt eficients però els seu principal valor afegit era el preu. La comissió de menjador va obrir la possibilitat de canviar valorant empreses locals, cooperatives amb productes de proximitat… donar importància a valors qualitatius, i va canviar d’empresa de menjador. Amics i amigues de la FAPAC, no entreu en pànic!, les famílies seguirem estant a les AFA i el model d’escola pública seguirà enfortint-se.

El departament d’Educació té un procés participatiu per poder arribar a un acord sobre el servei de menjador. Això és paral·lel a la Llei Aragonès i, dit de passada, tampoc li afecta ara perquè són les AFA amb contractes privats com s’asseguren aquest servei. Però és important si es vol preservar un sistema que en molts centres educatius funciona i que la FAPAC coneix perfectament.

En resum, l’Albert Castellanos, número 2 del departament d’Economia, en una xerrada va fer un paral·lelisme amb la Llei Aragonès i la Llei d’impost sobre la renda de les persones físiques. “És com si per fer la Llei de l’IRPF culpéssim al govern d’afavorir la desigualtat. La Llei Aragonès no afavoreix l’externalització, la regula millorant-ne el servei” . Em va semblar molt encertat. Diem-li com volguem a la Llei, Aragonès, Romeva… però fem-la!

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *