Per què es premien tan poc les plomes femenines?

per Carina Bellver

L’Ana Merino i la Laia Aguilar són, respectivament, les guanyadores del Premi Nadal i del Premi Josep Pla de novel·la en castellà i català, respectivament, els primers guardons literaris de l’any. Sí, totes dues són dones, com han destacat molts dels titulars que s’han pogut llegir aquesta darrera setmana, amb l’objectiu de reivindicar el talent femení excepcionalment guardonat al llarg dels anys. Amb dades a la mà, l’històric demostra que els premis literaris van a parar, eminentment, a plomes masculines. Si en fem un cop d’ull, l’Ana Merino és la darrera d’una llista curta de 16 dones reconegudes amb el Nadal, guardó que va inaugurar Carmen Laforet al 1944 i que ja compta amb 76 edicions. Les plomes femenines guardonades amb aquest premi, el més antic de l’estat, representen un 21% mentre que, en el cas del Josep Pla, aquesta xifra es rebaixa fins a un 19%, amb tan sols una desena de dones guardonades en 52 edicions. En aquest últim cas, la Laia Aguilar ha aconseguit un premi que feia una dècada que no es donava a cap altra dona, després que ho aconseguís Llucia Ramis amb ‘Egosurfing’. En el cas del Sant Jordi de novel·la encara és més escandalós: fa 16 que cap ploma femenina rep aquest premi. En 40 anys, l’han guanyat una desena de dones, l’última Carme Riera al 2003, un xifra que representa un 13% del conjunt de premiats. Una cosa semblant passa amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, en què la presència femenina guardonada és del 12%. L’última premiada és Marta Pessarrodona aquest 2019. Per contra, qui aconsegueix una xifra més alta de representació femenina en uns premis literaris és el Ramon Llull de novel·la, amb un 28% de guanyadores.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *