Ache (i III)?

per Albert Balanzà

No hi ha cap notícia social en dues dècades que hagi sacsejat tant la vida tranquil·la de Gràcia com l’intent de violació i assassinat de Maria de los Ángeles Chibán Cella, Ache. Vint anys després el seu record se segueix honorant a finals de novembre a la plaça de la Virreina, d’on era veïna, i qui més qui menys se segueix estremint quan passa per Robí 18, més si la nit és fosca i ventosa, com aquell 19 de novembre de 1999. Aquest setmanari ha volgut aprofitar aquest vintè aniversari per recuperar la memòria d’Ache, esbrinar més a fons qui era, què feia a Barcelona, per on es movia, quina era la seva implicació social i també què li va passar. Hem descobert una història de vida rellevant: des de la relació d’amistat de la família Chibán amb la família Closas-Farriol i l’exili català a l’Argentina o les relacions amb Lluís Companys, l’actor Albert Closas o el president De la Rúa, fins a les xarxes de companys que l’Ángeles tenia a La Reina d’África o a la facultat de Sociologia, on va tenir com a professor Raül Romeva.

Aquesta setmana, després de l’homenatge que li va retre el Districte amb presència d’aquests amics i familiars, hem volgut reconstruir els fets per primera vegada a partir de la documentació de l’expedient que encara conserva com a cas no tancat el Cos Nacional de Policia a la comissaria de la Verneda. Ho hem volgut fer des del respecte i des de la voluntat de posar ànima a la sovint mecànica i impersonal crònica de successos. No hauria estat possible això sense la col·laboració del comissari José Jacinto Pérez, a qui li queden només tres anys per jubilar-se i que ha dedicat tota una vida al grup d’homicidis, i al qual encara li motiva professionalment explicar full a full el cas, com si fos un màster en criminologia.

El cas Chibán -esmenem a partir d’ara la v baixa que la majoria de mitjans li hem escrit tots aquests anys- ha merescut un desplegament mediàtic que cadascú pot jutjar adequat o inadequat. Li hem dedicat recentment dues portades i dues editorials. Aquest és el tercer lliurament. Ens agradaria que n’hi hagués un quart, perquè no oblidem que l’agressor de l’Ángeles es passeja encara plàcidament. Que aquestes portades serveixin perquè mai no tingui repòs.

, , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *