Estem buits?

per Clara Darder

La Geòrgia, una adolescent prou intel·ligent se n’adona que no li agrada com viu, em diu que els seus amics no són amics de veritat i que no li expressen com són i com es senten. “Tot ho parlen a través de les xarxes”, em diu. Els nostres infants quan entren a l’anomenada adolescència, ja fa quasi tres anys que tenen mòbil, des dels 11-12 anys. Els futurs joves no coneixen un món sense Internet, sense WhatsApp, sense aplicacions. Els més grans sí hem viscut sense elles, i coneixem les nostres emocions que es van forjar abans que les emoticones. Sabem expressar-nos, estimar, enfadar-nos, lligar, conversar mirant a la cara i dient el que pensem, però els més novells en la tecnologia no han pogut ni experimentar què és això de relacionar-se amb naturalitat. La Geòrgia és queixa que quan convida algun amic a casa seva aquest no sap jugar o passar l’estona amb un joc de taula, sense estar connectat o connectada. A ella l’han educat per gaudir del temps lliure, jugant sense aparells, i és la noia més estranya de la classe. No mira constantment Internet, no controla el nombre de likes, ni es descarrega vídeos ni musica com sinó hi hagués un demà. “Haig de buscar els que són com jo però n’hi ha pocs” i “marxo dels grups per poder llegir un bon llibre”. Segons els estudis més recents al Regne Unit, un de cada sis joves te un trastorn d’ansietat, depressió severa, baixa autoestima i/o angoixa psicològica. Li diuen “depressió del Facebook”. Què fen malament? Com poder ajudar aquests adolescents que no saben relacionar-se amb els seus iguals si no hi ha tecnologia pel mig? Pensem-hi.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *