Terror d’Estat

per Pere Martí (@peremarticolom)

No et creguis el que llegeixes. Ni tan sols aquesta columna. Era un dia de setembre, el 23. La Guàrdia Civil va irrompre en nou domicilis de diverses comarques catalanes, la majoria a Sabadell. Les ràdios i les teles ja anunciaven amb pampallugues una última hora. Breaking News: operació antiterrorista contra integrants dels Comitès de Defensa de la República (CDR). Pam! Primer gol: la paraula terrorista i la paraula república en la mateixa línia. No hi ha temps, tot va molt ràpid. Operació ordenada per un jutge de l’Audiència Nacional. Segon gol. És una operació legal, perquè l’ha ordenada un jutge. No se sap res, se’ls han endut. Les famílies ploren. Els han encanonat, davant els seus fills, o parelles, o res. No saben perquè.

Els mitjans vomiten la segona part de l’operació, seguin el guió de la Guàrdia Civil: eren un embrió d’organització terrorista, tenen explosius i armes i estaven a punt d’atemptar pels dos anys del referèndum de l’1-O. Tercer gol: terrorisme i referèndum en la mateixa línia. Ningú sap on són les armes, els explosius, però la Guàrdia Civil, passa a les televisions i diaris un vídeo escorcollant una mena de magatzem on no es veu res. Però tots els mitjans passen les imatges, com si els homes de verd haguessin entrat en un cau perillós, perillosíssim. No encenen mai la llum, van amb lots.

Als detinguts se’ls aplica la llei antiterrorista. Incomunicació, maltractes, potser tortures, fins i tot. No ho sabem, perquè els advocats no hi són. A un dels detinguts li suggereixen un advocat d’ofici, si no vol tenir problemes. Tot això no surt a la tele. El que sortirà després són gravacions de les seves declaracions. Se’ls veus tocats, cansats, dispersos,… Els seus advocats denuncien maltractes. Després de dies a la caserna del Todo por la Patria, han passat a la presó en règim d’aillament. Càstig dins el càstig, completament inhumà.

Mentrestant a les tertúlies, periodistes ben informats confirmen la versió de la Guàrdia Civil. Però van passant els dies i no surt cap imatge amb l’arsenal incautat. Aquelles imatges en que posen les pistoles i els explosius al costat del logo de cos, que tant els hi agraden. Per tapar l’absència de material, s’inventen un relat sobre l’existència d’una organització terrorista a Catalunya. És la primera vegada que es detenen terroristes sense que hi hagi terrorisme, terroristes sense armes, és tot molt estrany. Però els dies continuen passant, dins la presó, lluny, a Soto del Real, a milers de quilòmetres de les seves famílies i amics. L’escàndol creix, i aprofitant les festes de Nadal, perquè passi desapercebut, comencen a sortir els primers, els segons, els tercers, fins la setmana passada que van sortir els dos darrers. Total 109 dies a la presó. Sense proves, amb impunitat total. Volien donar un escarment abans de la sentència del Tribunal Suprem, avisar els CDR’s que podien ser detinguts, espantar la gent per censurar la protesta. Terrorisme, sí, d’Estat. Aquest sí que existeix.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *