1917

per Lluís Bou

1917, la gran pel·lícula de Sam Mendes que narra la peripècia de dos soldats britànics, és imprescindible de veure. Alguns crítics ja la consideren el film emblemàtic de la Primera Guerra Mundial. Si Salvem el soldat Ryan, d’Steven Spielberg, és la imatge de la Segona Guerra Mundial amb la seqüència del desembarcament de Normandia, 1917 és la imatge de la Primera amb la lluita de trinxeres fangoses.

Sam Mendes ha fet una pel·lícula magistral amb un pla seqüència de 2 hores palpitants, d’un realisme que la immersió visual reforça.

Inspirada en la llegenda grega del missatger de Marató, la pel·lícula descriu el pànic que provoca la terra de ningú, l’espai entre les dues trinxeres, la por a allò desconegut. Desborda la pantalla amb l’efecte de passar a l’altra banda del mirall, de creuar la frontera rere la qual hi ha l’enemic, amb una tensió mantinguda.

La que va ser la guerra més estàtica, amb soldats arraulits en trinxeres que no es movien durant mesos i mesos, en el film és gairebé frenètica i amb to de thriller. I ho aconsegueix perquè travessa el camp de batalla en vertical amb un enfrontament protagonitzat per dos soldats, a escala humana. La pel·lícula no és apologètica ni èpica i mostra amb cruesa el preu que té la guerra. La desil·lusió dels soldats britànics, com una imatge dels estralls psicològics, se suma a la impossibilitat mostrada un cop i un altre per establir cap mena empatia entre els dos bàndols, tot i que s’intenta.

1917 és una gran pel·lícula.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *