Le Parc, Lindström i Schneider, tres formes d’entendre l’art

per Ramon Casalé Soler

A la galeria Atelier (Rovira i Trias, 9) hi ha l’exposició Le Parc, Lindström, Schneider: pintures i gravats, on es poden contemplar una sèrie d’obres de diferents moments de tres artistes rellevants dins de les avantguardes de meitat del segle XX, que es mouen dins de l’apartat de l’abstracció, encara que la figuració en el cas de Lindström, també apareix d’una manera notable.

La proposta serveix per adonar-nos que hi ha artistes que han protagonitzat algunes de les intervencions creatives més agosarades, com per exemple el suec Bengt Lindström (1925-2008), seguidor del Grup Cobra -inicials de Copenhaguen, Brussel·les i Amsterdam-, que va estar influenciat per Asger Jorn, sobretot per la manera de representar el color, però també per mostrar uns rostres contorsionats, tal com es pot comprovar en algunes de les escultures que s’exposen a la galeria.

Respecte a l’argentí Julio Le Parc (1928), està considerat com un dels principals exponents de l’op-art i de l’art cinètic, on les seves obres destaquen per la manera d’interpretar la llum i el moviment dins de l’abstracció geomètrica.

El pintor suís Gerard Schneider (1896-1986) potser és el més desconegut de tots tres. La seva pintura s’ha centrat en l’abstracció lírica, on el gest s’esdevé fonamental.

Le Parc exhibeix un grup de serigrafies de grans dimensions titulades Modulacions, de l’any 1980, on damunt d’un fons negre inclou diferents colors com el verd, el blau, el vermell i el taronja, disposats en una mena de tubs que recorden les composicions geomètriques de Fernand Léger.

Respecte a Schneider, els acrílics sobre paper que s’exposen mostren la seva predisposició en configurar una composició on el gest i el color són els màxims protagonistes, sense oblidar la idea de considerar l’abstracció com allò essencial, on pintors com Hartung i Soulages van ser protagonistes. I finalment Lindström, amb els seus gravats demostra un gran interès pel color. Un color conceptualment agressiu, que s’aproxima als plantejaments estètics dels integrants de Cobra, hereus també del fauvisme. En canvi en les escultures en paper maixé recorda a Joan Miró, però a diferència de l’artista barceloní, Lindström s’endinsa en el terreny humà i animalístic, representant a un ocell amb el bec obert mirant cap amunt, o bé a un personatge anònim amb la boca oberta.

, , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *