Eutanàsia

per Conxa Garcia

Sempre m’ha semblat d’un cinisme i una maldat extremes, que no se’ns deixi escollir una mort digna en cas d’una enfermetat greu i incurable; una discapacitat greu, crònica i irreversible que causi un gran patiment. Em preocupa molt. He vist morir la meva mare i una amiga d’Alzheimer i d’altres morts doloroses i he pensat en com vull que sigui la meva mort. És un dret individual, és la meva decisió. Fa uns dies vaig signar una petició dirigida al nou Parlament de l’estat per aconseguir que la Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia sigui una de les primeres que s’aprovin en començar aquesta legislatura. Ha quedat un parell de vegades aparcada pels canvis polítics. Cal que tinguem dret a una bona mort i a no viure patint un constant dolor o en situacions humiliants. El recolzament social segueix creixent i la darrera enquesta d’IPSOS el 2018, el 85% de la població hi era favorable. Hem de recordar que l’eutanàsia activa i/o el suïcidi mèdic assistit és legal a països europeus com Bèlgica, Suïssa, Holanda o Luxemburg. Ja que no importa gaire que morim pels efectes del canvi climàtic o per empreses químiques o nuclears sense consciència, no serà tan important que ens deixin triar la nostra pròpia mort. Jo em quedaria més tranquil·la.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *