Un llibre descobreix la història de Florenci Bosch i Tubau, l’artista de Gràcia oblidat

No és Picasso però la seva història explica molt bé un determinat període de temps i una generació d’artistes i intel·lectuals que va patir repressió i oblit. Així presenta l’historiador de l’art José Luís Muñoz el seu treball d’investigació que veurà la llum la propera setmana, i que pretén reivindicar la figura de Florenci Bosch i Tubau, poeta, escriptor, dramaturg i pintor nascut a Sant Andreu de Palomar i veí de Gràcia, on va poder desenvolupar la seva carrera vinculada al teatre; fins que la dictura de Primo de Rivera la va tallar. “Li van prohibir escriure en català, i com es va negar a fer-ho en castellà, li van tancar l’Ateneu Gracienc, del qual ell era l’ànima”, explica a l’Independent José Luís Muñoz. El 17 de setembre de 1916 havia estrenat l’obra d’Àngel Guimerà Terra Baixa a la Unió Republicana Graciense i el 1919 havia dirigit i actuat a Joventut de príncep, de Wilhelm Meyer-Forster, en el teatre La Viola d’Or de Gràcia.

Llavors es va passar a la pintura, centrant-se en els paisatges, una temàtica poc conflictiva en temps de censura. Autodidacta, aconsegueix fer exposicions de manera regular a la Casa del Llibre, a Galeries Laietanes, a Vinçon a Galeries Cristina i també a Girona. I ven els seus quadres. Així, l’artista es movia a cavall entre Gràcia (vivia al passatge Nogués 6 amb la seva dona, Maria Martí i Francesch) i el Poblet (Sagrada Família), on és va casar i on formava part de l’Ateneu Verdaguer. El 1952 decideixen marxar a Montevideo, on va morir pocs anys després. “Va aconseguir embarcar un bagul amb 60 pintures amagades”, explica Muñoz. A la capital d’Uruguai va voler renovar el Casal Català amb contingut cultural des de la seva presidència però una malaltia no li va deixar. “Malgrat morir el 1954, allà s’han continuant fent nombroses exposicions retrospectives i conmmemoratives i els seus quadres penjen del Museu de Belles Arts Juan Manuel Blanes de la capital uruguaia”, reconeix l’historiador.

I com el va descobrir? Com sovint passa, per casualitat i per curiositat; buscava informació d’un pintor de Sant Andreu i va trobar, a través d’una web de subhastes, el seu nom, i va començar a estirar del fil. “Anava trobant material inèdit i oblidat però va ser quan vaig localitzar la família a Montevideo, la Núria Bosch, la seva neta, que vaig descobrir el paradís per a un historiador”. Ho havien conservat tot. Ara només queda la feina de compartir aquest material i recuperar la memòria de Florenci Bosch i Tubau.

La promesa de Pasqual Maragall. L’any 2005 el president Maragall va visitar Montevideo. En una trobada al Casal Català, la família Bosh i Tubau li va fer entrega d’un dossier amb tota la documentació per reivindicar la trajectòria artística de Florenci Bosch i la seva aportació a la cultura catalana. L’equip del president va donar a la família el correu electrònic de l’Albert Batlle. No van obtenir mai més resposta.

1 thought on “Un llibre descobreix la història de Florenci Bosch i Tubau, l’artista de Gràcia oblidat

  1. Bona tarda,
    Per aquelles casualitats de la vida, tinc un recordatori dels que es va repartir el dia del enterrament d’en Florencio Bosch el 24 de Juliol de 1955 al cementiri de Las Piedras a Montevideo. Si en José Luis Muñoz, està interessat, li puc enviar una còpia escanejada.
    Agrairia fessiu arribar aquest correu a en José Luis Muñoz

    Salutacions cordials

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *