Acabar amb la segregació escolar: necessitat urgent

per Arturo Ramírez, docent

Catalunya és un dels països d’Europa amb un índex més alt de segregació escolar. L’assignació d’una plaça escolar en uns determinats centres educatius del servei d’Educació de Catalunya pot ser un factor afavoridor o no de l’augment o disminució de les desigualtats socials i per tant de l’equitat i la cohesió social.

La procedència i origen de l’alumnat i el nivell d’instrucció de les famílies són factors significatius que determinen els nivells de segregació escolar. L’actual distribució desigual entre els centre educatius d’aquest perfil d’alumnes no contribueix a pal·liar la segregació escolar existents. Si aquest problema no és resolt, la nostra societat del futur no reduirà els índex d’atur o de precarietat laboral i tindrà més problemes de cohesió social.

En la diferents normatives de l’àmbit educatiu de l’Estat i del nostre país es parla d’una distribució adequada i equilibrada de l’alumnat de necessitats educatives especials, però a l’hora de regular la planificació de l’oferta educativa i el procediment d’admissió de l’alumnat en els centres del Servei d’Educació de Catalunya la realitat, fins al moment, no ha estat afavoridor d’aquest objectiu socioeducatiu, és més, les desigualtats socials presents en la nostra societat es visualitzaven també en la tipologia i composició dels centres que configuren el Servei d’Educació de Catalunya.

Per poder treballar en la línia de superació de la segregació es necessita la complicitats no només dels centres educatius del servei d’Educació de Catalunya sinó també dels municipis, de tota la comunitat escolar i també de la societat. En aquest repte de país, els mitjans de comunicació podien contribuir a fer una tasca pedagògica per intentar conscienciar de la necessitat d’entomar i revertir aquest problema. Tot l’alumnat de Catalunya té dret de participar en les activitats complementàries i extraescolars i serveis educatius en igualtat de condicions per tal de construir una societat del futur on les desigualtats socials no s’evidencien tant com en l’actualitat Un sistema educatiu veritablement inclusiu és imprescindible per assolir nivells satisfactoris d’equitat i cohesió social

En la recent història del nostre país, l’escola pública ha estat la que majoritàriament ha acollit a l’alumnat nouvingut i també la que durant la crisi econòmica ha estat receptora de l’alumnat les famílies dels quals eren les víctimes d’aquesta conjuntura. Sense recursos addicionals però amb un sentit de servidors públics ha donat resposta a aquestes situacions gràcies a la professionalitats dels docents, la complicitat de les AMPAS/AFAS i d’alguns municipis. Aquesta solidaritat no ha tingut majoritàriament acompanyament d’altres models de centres educatius. Una part de l’origen i consolidació de la segregació escolar ve d’aquesta època i per això està instal·lada bàsicament en els centres públics.

És necessari un augment considerable de les despeses de funcionament dels centres educatius públics, un augment dels ajuts de menjador i del transport escolar, la creació d’ajuts per garantir la participació de tot l’alumnat en les activitats extraescolars i intentar arribar a acords amb les entitats que oferten activitats culturals, potenciadores d’una formació integral, perquè aquestes siguin accessibles a tota tipologia d’alumnat. I el que no es pot acceptar és que amb diners públics es subvencioni a centres educatius que estableixen diferencies en l’accés i en la escolarització per raons de gènere o qualsevol altra circumstància personal o social discriminatòria.

És una responsabilitat del Departament d’Educació de prendre les mesures adequades per dotar al sistema educatiu d’una major equitat i lluitar contra la segregació escolar si volem construir en el futur una societat més justa i cohesionada. Una societat que es postula com solidària també s’ha d’implicar i ser corresponsable a l’hora d’acceptar la necessitat de prendre mesures per afavorir una distribució adequada i equilibrada de l’alumnat en els centres educatius del Servei d’Educació de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *