Manolo Menéndez, la fotografia oculta

per Ramon Casalé Soler

La galeria H20 (Verdi, 152) és un espai que porta molts anys desenvolupant una tasca fonamental en l’àmbit de la fotografia dins del barri de Gràcia, sobretot quan encara no existia l’interès que té avui dia, tal com es pot comprovar pel gran nombre d’exposicions que es duen a terme actualment. Per això l’aposta de crear una galeria que només es dediqui al món de la fotografia és digne d’elogi, sent el seu artífex l’arquitecte i dissenyador Joaquín Ruiz Millet, que ha sabut donar-li el seu toc personal, prescindint de certs prejudicis, com per exemple la de la seva ubicació –tocant a la Travessera de Dalt-, ja que està allunyada de l’eix central del barri, i de fer el que veritablement li agrada. Per tant, hem de valorar positivament la seva tasca, ja que ens permet aproximar-nos a artistes desconeguts, però que tenen una qualitat contrastada aportant nous plantejaments creatius dins del terreny de la imatge fotogràfica.

Recentment hem tingut l’ocasió de contemplar l’exposició Motel relax del canari Manolo Menéndez (Santa Cruz de Tenerife, 1983), artista format a Barcelona com a fotògraf i director de cinema. També li interessa l’escultura, la pintura i les instal·lacions. De fet, el principal motiu que porta a Menéndez a endinsar-se en la fotografia és el de la recerca de “la identitat, el temps i el rastre de la memòria”. La seva obra s’ha pogut veure a diferents indrets d’Estambul, Rotterdam i Barcelona.

Pel que fa a la mostra d’H2O, l’artista ofereix un repertori d’imatges fotogràfiques que les podríem relacionar amb el paisatge urbà, on predomina el silenci i el buit, ja que l’ésser humà no hi apareix, però en canvi sí que hi és present d’alguna manera, ja que ell és el màxim responsable de la construcció dels edificis, les carreteres o les barreres arquitectòniques. En realitat el que ens mostra Menéndez és una forma diferent de la representació arquitectònica o paisatgística, ja que s’aprecia un notable interès per la perspectiva, els angles, les diagonals o les rectes, configurant noves maneres de representar l’horitzó o qualsevol altre espai.

De fet, hi ha una imatge on es veuen unes escales i una barana que les acompanya. Quin significat té aquesta fotografia? Per la seva sobrietat i senzillesa, podríem afirmar que es tracta de representar un espai buit. El més significatiu és que veiem unes línies rectes que denoten absència de moviment, on la imatge és estàtica i freda, i amb un entorn cromàticament neutre. Aquesta obra transmet la idea de silenci i meditació, tal com sol succeir en la majoria de les seves obres. Hi ha una altra peça on es veu la cantonada d’un edifici on conviuen finestres obertes amb altres tapiades. Aquesta dicotomia entre la llibertat –la llum que entra per les finestres- i l’opressió –la foscor d’un espai completament tancat- indica fins a quin punt en un mateixa finca, que podria ser la nostra, poden conviure dues maneres de pensar tan diferents.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *