“Estem preparats per afrontar els canvis que significaria viure amb el mínim?”

El temporal Glòria ha visibilitzat de forma dramàtica els efectes de l’actual sistema econòmic. Els científics fa anys que avisen. I els activistes ambientals, com el gracienc Toni Ribas, insisteixen en la força de la ciutadania per assolir un canvi de paradigma.

Ara queda clar que no podem seguir amb les mateixes pràctiques.
La pregunta clau és si estem preparats per afrontar els canvis que comportarien un canvi de paradigma, canviar el sistema capitalista, viure amb el mínim.

Hem fet tard?
Anem tard però no per això hem de deixar d’actuar. La qüestió és que els gasos d’efecte hivernacle triguen dècades en dissoldre’s a l’atmosfera. O sigui que encara que deixéssim d’emetre ara, els efectes dels gasos ja emesos segueixen durant anys i anys. Hem de canviar el sistema de forma radical, començant per l’energètic i el transport, si no volem que la cosa vagi a pitjor.

Què representaria això?
Per reduir l’energia hem de renunciar a agafar el cotxe cada dia, deixar d’agafar avions alegrement i hauríem de transformar tota la indústria agroalimentària, entre d’altres coses. El sistema actual, intensiu, es basa en granges enormes i grans produccions a camps que s’han generat per deforestació, que a més d’emetre gasos, elimina els arbres, l’única maquinària natural que absorbeix les emissions de CO2. Hauríem de tornar a l’agricultura extensiva, deixar de menjar carn i reforestar de forma massiva.

Què podem fer com a ciutadans?
Gran part de la responsabilitat recau en els diferents nivells de l’administració, però com a ciutadans, com a consumidors, hem d’empènyer per forçar els canvis. No s’hi val desentendre’s i pensar que amb la nostra acció no aconseguirem res o que ho han d’arreglar els altres. Totes les persones hem de posar el nostre granet de sorra per reduir les emissions.

De tota manera, el debat està sobre la taula i també una nova generació que reclama canvis.
Molta gent ha patit el desastre directament, la gent que viu de la terra, o del turisme de la costa. Aquesta destrucció ve provocada per un comportament anterior. I no deixa de ser paradoxal que hagin de ser els joves qui encapçalin la lluita contra el canvi climàtic. És que s’hi juguen el futur. I ells no han provocat això.

A on ens porta la declaració de l’emergència climàtica?
S’ha fet un pas important, perquè és una declaració acompanyada d’un bon paquet de mesures concretes. Junt amb el Pla Clima 2030 es pretén una reducció a escala local de les emissions. Cada ciutat hauria d’adoptar les mesures per assolir els objectius.

Els ciutadans podem deixar d’agafar el cotxe, però què passa amb el port i l’aeroport?
Tornem a la responsabilitat de cadascú. Que el port i l’aeroport siguin un dels factors principals de contaminació de la ciutat no ens eximeix com a ciutadans de revisar les nostres accions i assumir el grau de responsabilitat que ens pertoca. No hem de creure el missatge de la por de tots aquells que no volen que canviï res, que diuen que som revolucionaris. Més revolucionaris que la revolució industrial? Ara, tant el port com l’aeroport han de reduir de forma massiva la seva dependència dels combustibles fòssils. Tots ens haurem d’adaptar.

Els canvis també es comencen a veure en determinats sectors econòmics.
És més car el procés de reconstrucció de les destrosses dels temporals que els costos de prevenció. Hi ha sectors clau que veuen que s’han de fer canvis: l’agrícola, el turisme i les energètiques. Els models actuals tenen data de caducitat.

Què fem amb els residus?
Mirar de reduir-los al mínim. Caldria per exemple un canvi total en el model d’empaquetat per no generar residus i obligar els productors a fer-se’n responsables. Amb el model actual se’n desentenen i queda en mans del ciutadà separar correctament els residus i de les administracions local gestionar-los, amb un cost en diner públic. I tornem al tema de la pressió ciutadana. No estem vivint una crisi només ecològica, sinó sistèmica, però el missatge ha de ser positiu i determinant per revertir la situació. Si tots canviem, ens en podem sortir.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *