Les entitats veïnals esmenen el nou catàleg de patrimoni i hi sumen 560 finques més

Dos mesos després de l’aprovació inicial del nou catàleg de patrimoni, que duplicarà les finques protegides i protegirà el verd privat interior del nucli històric de Gràcia i de part dels barris de Vallcarca, la Salut i Camp d’en Grassot, els veïns organitzats a l’entorn de plataformes com Gràcia On Vas, Salvem l’Alzina, el Jardí del Silenci o l’Associació Veïnal Vila de Gràcia han estudiat a fons el document de 172 pàgines resultant i han arribat a una conclusió: “la proposta de protecció que es recull en el pla aprovat inicialment es queda curta i molt lluny dels objectius de preservar el teixit i el caràcter identitari de la Vila de Gràcia”.

Les plataformes veïnals arriben a aquesta conclusió en les al·legacions que van presentar la setmana passada al Districte després de replicar el treball que el grup d’experts coordinat per Joan Casadevall va realitzar al llarg del 2019 i que l’Ajuntament ha garbellat eliminant algunes recomanacions, sobretot les que entren en conflicte amb finques afectades per planejament com Can Vallmitjana. L’anàlisi veïnal, després d’una observació sobre el terreny desplegada en una desena de grups i dues reunions de treball, argumenta la insuficìència de les conclusions tant de l’Ajuntament com del grup d’experts i hi afegeix almenys 560 finques més. L’esmena detecta també absències de protecció B com el pati de l’escola Jujol i demana sumar més conjunts com l’illa Banyoles-Igualada.

Les al·legacions posen èmfasi en distorsions en el treball com l’agrupació del Conjunt Vila de Gràcia sobre 390 finques “totalment insuficients” i seguint un criteri “molt restrictiu” que fa entrar exemples com Camprodon 14 amb protecció C i deixar fora els esgrafiats i portes de Progrés 18-20-22 (foto). Tampoc l’anàlisi entèn la doble classificació via Conjunt o via article 15 (necessitat de demanar una llicència d’obra si es volen fer modificacions en una finca) amb exemples com les finques bessones de Llibertat 22 i 24 (una amb proposta de nivell C i l’altra d’article 15). Altres rèpliques qüestionen la ratlla de 1953 per protegir o no elements patrimonials i manca de finques modernes, comercials o industrials.

El nou catàleg de patrimoni, amb clarobscurs com la part no publicada de l’informe del grup d’experts que l’Ajuntament ha garbellat fins a aprovar inicialment una proposta de 172 pàgines, ha enllestit el període d’exposició pública al qual els veïns hi han presentat al·legacions, amb una instància de relleu per la coordinació d’entitats veïnals que han replicat el treball que el 2019 van desplegar els experts coordinats per Joan Casadevall.

Les plataformes veïnals representades per Gràcia On Vas, Salvem l’Alzina, el Jardí del Silenci i l’Associació Veïnal Vila de Gràcia han presentat una esmena d’ampliació del futur catàleg, que tenia com a headlines el fet de duplicar les finques protegides –de 564 a 1.021–, sobretot amb la creació d’un nou conjunt de la Vila de Gràcia per salvaguardar la fesomia original de 390 edificacions construïdes al voltant del 1932, i han advertit que no comparteixen “l’abast de la protecció proposada”. “La proposta de protecció que es recull en el pla aprovat inicialment es queda curta i molt lluny dels objectius de preservar el teixit i el caràcter identitari de la Vila de Gràcia”, diuen. Hi afegeixen almenys 560 finques més.

La proposta veïnal, per exemple, demana la protecció B de valor singular per al pati de l’escola Jujol (antiga fàbrica de llumins Manyach), els safarejos de Bruniquer 21, l’illa de cases de Sant Lluís 35-37 i la masia de Can Vidalet, a Manrique de Lara 5-7, a tocar de les casetes d’Encarnació. També troba curts els conjunts protegits, 38, que deixen fora illes de cases com les del sector Igualada-Banyoles.

El número de l’ampliació no és tot el debat, segons apunta un dels portaveus de les plataformes veïnals, Toni Ramon, que emfasitza les distorsions que s’han trobat els veïns en una jornada d’observació de camp, en la qual es van dividir en nou grups, i en dues sessions de treball convocades al Banc Expropiat entre gener i febrer. L’agrupació del Conjunt Vila de Gràcia sobre 390 finques dóna uns resultats “totalment insuficients” i segueixen un criteri “molt restrictiu” que fa entrar exemples com Camprodon 14 amb protecció C i deixar fora els esgrafiats i portes de Progrés 18-20-22. Tampoc l’anàlisi entén la doble classificació via Conjunt o via article 15 (necessitat de demanar una llicència d’obra si es volen fer modificacions en una finca) amb exemples com les finques bessones de Llibertat 22 i 24 (una amb proposta de nivell C i l’altra d’article 15). “Caldria incorporar al conjunt totes les finques sobre les quals s’aplica l’article 15”, apunta l’al·legació.

Les al·legacions es refereixen també a la ratlla de 1953 com a límit temporal per protegir o no elements patrimonials. “Hi ha cases anteriors a 1953 que poden no tenir interès i edificis moderns d’interès; cal una comissió amb tècnics independents, com a l’Eixample”, diu Ramon, i l’al·legació els exemplifica amb la biblioteca Vila de Gràcia, l’Hospital Evangèlic o la finca d’Astúries 37 dissenyada per Oriol Bohigas. També s’apunten les mancances de comerços com l’herboristeria Llobet de Travessera de Gràcia o de vestigis industrials com l’antiga fàbrica Macson (avui IED). Sobre finques afectades per planejament, com Can Vallmitjana, l’al·legació demana una fitxa prèvia, “veure, cas per cas, què prevaldria”.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *