Núria i Guillem

Molts dels nous independentistes no recorden amb detall l’assassinat de Guillem Agulló, ni l’època ni el context en què es va produir, l’abril de 1993. Primer perquè el País Valencià quedava tant o més lluny que ara en el mapa mental catalanoregionalista, segon perquè els mitjans limitaven a breus l’esquerra independentista extraparlamentària (i ERC era novetat) i tercer perquè, com va dir dimecres Núria Cadenes, allò s’interpretava com “una batalla” de “gent que es barallava”, quan era l’extrema dreta apallissant independentistes i antifeixistes. La Núria va ser el símbol d’aquell vell independentisme al Principat, com Guillem ho va ser al País Valencià. Cap dels dos ho va buscar. Un dia vaig preguntar a un militant: “Quan la Núria surti de la presó, què?”. Resposta: “Sempre tindrem Guillem Agulló”.

Amb un ple a la Jaume Fuster -l’escriptor que va publicar el 1996 La mort de Guillem-, amb els pares del Guillem i de la Núria, amb vells i nous independentistes, amb editors com el grup Som donant via al llibre Guillem i directors de cine com Carlos Marqués-Marcet que aposten per aquesta història a La mort de Guillem, i David Fernàndez d’amfitrió, es tanca el cercle.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *