Les raons de Catalunya

per Joan Contijochs

És del tot comprensible i normal que una persona de fora de l’Estat espanyol, no tingui una visió clara del que passa a Catalunya. I en un article curt, no puc condensar tota la informació per tenir una aproximació a la realitat de la mil·lenària nació catalana, del seu parlamentarisme original, els segles de grandesa i esplendor, la derrota i submissió davant dels Borbons d’Espanya i de França propiciades per la traïció d’Anglaterra, el terror feixista de la dictadura de Francisco Franco o el frau de l’anomenada transició a la democràcia.

La realitat actual és que Catalunya segueix sotmesa, fet que, a més d’altres problemes, en té un de molt greu d’indole socio-econòmica. Aquesta submissió comporta que, pràcticament, visqui una situació de colonització, amb explotació i saqueig extractiu. Catalunya, que no és un país ric que disposi de recursos naturals de cap mena, genera suficient riquesa per esdevenir una societat benestant, moderna, equilibrada, equitativa, harmònica…, amb els serveis públics, equipaments i infraestructures necessàries per al seu desenvolupament econòmic, amb serveis socials i un estat del benestar per garantir una vida digna per tothom.

Però, tot i que Catalunya té la fiscalitat més alta de l’Estat espanyol, això no és possible per l’espoli que suposa l’enorme dèficit fiscal que patim (el Govern català ha explicat que les balances fiscals suposen 16.800 milions d’euros anuals, un 8% del PIB català!) i el Govern d’Espanya es nega a publicar-les per tal que no sigui visible l’espoli. Aquest dèficit fiscal comporta que un valor sempre present en la societat catalana com és la solidaritat -amb gran quantitat de cooperants en països del tercer món, amb grans mobilitzacions fa 26 anys per augmentar l’ajuda al tercer món fins al 0,7% del PIB com demanava l’ONU, i els nombrosos programes d’ajut al desenvolupament…- sigui una solidaritat internacional escapçada per la pobresa interna de Catalunya i la manca de recursos.

El més greu d’aquesta situació és que, essent una societat que, amb el fruit del seu esforç i treball, podria assolir un bon nivell de vida i eradicar la pobresa, tingui un 25% de la població que voregi el llindar de la pobresa, i tot per la manca de recursos econòmics que provoca aquest espoli fiscal. Aquest és sens dubte un dels grans problemes que pateix Catalunya i un dels motius dels catalans per voler ser lliures i poder decidir com invertir els diners que generem i, com que l’Estat espanyol no ho permet perquè no li convé, només serà possible alliberant-nos per a aconseguir un Estat propi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *