El Districte reforça la declaració de l’Ajuntament sobre emergència climàtica

La declaració d’emergència climàtica feta per l’Ajuntament de Barcelona a principis d’any ha tingut efectes en l’àmbit local amb una mesura -aprovada per unanimitat a la passada sessió plenària- que contempla accions concretes per frenar les emissions i revertir els efectes de la crisi climàtica global.

Unir forces amb d’altres districtes i ciutats en la batalla contra el canvi climàtic. Així va arrencar la defensa per part del govern del districte de la mesura presentada al darrer ple, i que va comptar amb el suport general de la resta de forces polítiques. Es tracta d’una proposta que compta amb sis eixos principals i un total de 28 actuacions concretes que aporten “millores a l’espai públic”, pretenen “protegir els infants de la contaminació, avançar cap a un model sostenible de consum i incrementar l’educació ambiental”, segons va argumentar el conseller de BCN en Comú Yusef Quadura. 

El passat de gener l’Ajuntament de Barcelona va declarar l’emergència climàtica justificada pels darrers estudis del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, que asseguren que si la temperatura mitjana global de la Terra supera 1,5 ºC d’augment provocaria danys irreversibles per a la nostra supervivència. L’objectiu és orientar “urgentment” tot el sistema per deixar a zero les emissions de carboni el 2050. El Districte pretén, doncs, reforçar les propostes de ciutat amb iniciatives concretes a l’àmbit local. 

El primer eix té a veure amb el model urbà, i inclou el desplegament d’una superilla a Camp d’en Grassot, la pacificació d’escoles, l’increment del verd públic o l’impuls dels corredors verds. En aquest punt, JuntsxCat va manifestar el seu desacord amb la iniciativa de Camp d’en Grassot per no veure-la “factible ni útil”, tot i confessar que “com a conjunt”  hi donaven suport. Sí que va ser inclosa la seva esmena de rendiment de comptes per saber si les propostes que es portin a terme funcionen o no, i a mig i final de mandat se n’avaluaran. 

Pel que fa al model de mobilitat, es prioritzarà l’accessibilitat de voreres, les zones de vianants, les escales mecàniques com les de la baixada de la Glòria, la millora de la connectivitat de la xarxa de carrils bicis, la freqüència dels busos de barri i el desplegament del pla de motos (veure l’Independent 788).

Al tercer eix, referent al model d’energia, la mesura de govern proposa incrementar “notablement” les energies renovables al districte a edificis públics o privats “i fins i tot a l’espai públic”, el foment de l’accés als ajuts d’eficiència energètica i incrementar l’estalvi energètic als equipaments.

Pel que fa al model de consum i residus, el Districte proposa seguir avançar amb l’ambientalització de les festes de barri més enllà de la Vila, fomentar els mercats d’intercanvi i aconseguir un increment en la separació de residus al districte. Sobre el model d’alimentació, es pretén ampliar la xarxa d’escoles més sostenibles i crear un mapa de cooperatives i comerços de productes ecològics i de proximitat. 

L’últim eix, l’educactiu, emfatitza el rol de la responsable del clima al districte i proposa organitzar dies o setmanes de conscienciació perquè, segons Quadura, “sense educació no hi haurà un canvi d’hàbits”. Per últim, la mesura també inclou la creació de refugis climàtics, programes per explicar l’impacte que té el canvi climàtic sobre les dones i els col·lectius vulnerables.

Coronavirus i clima

Per Toni Ribas

La comunitat científica i el moviment ecologista porten molt temps alertant que cal actuar ja, i amb decisió, per mitigar els efectes del canvi climàtic. Fins ara se’ls ha fet poc o nul cas.

Però vet aquí que algunes de les mesures exigides i sistemàticament ignorades ara s’han hagut de prendre en molts llocs del mon per aturar la pandèmia del coronavirus. En demanar que la població es confini i prohibir tota aquella activitat que no sigui essencial, s’ha reduït moltíssim la mobilitat, tant en vehicles privats de combustió com en avions i vaixells, ha baixat radicalment el consum d’energia i també l’activitat industrial. Com a conseqüència, a la Xina, al mes de febrer es van reduïr les emissions de CO2 en un 25%. I això va ser així perquè es va reduïr prop d’un 40% l’activitat industrial, els vols nacionals van caure un 70%, i l’activitat de les refineries de petroli va caure en picat.

A escala local es veuen també els efectes. A Barcelona, on també ha caigut molt la mobilitat, els nivells de contaminació són els més baixos de la història recent, molt per sota fins i tot dels valors recomanats per l’OMS.

La paradoxa és molt gran. Tot el que no s’ha volgut fer fins ara per no perjudicar l’economia, es fa ara per aturar el Covid19. I els governs reaccionen per mitigar els efectes socials que la caiguda de l’activitat econòmica pot provocar: injeccions de líquid, eliminació del límit del deute dels estats, propostes de renda bàsica garantida… De sobte, tot el que era anatema per fer front a l’emergència climàtica és sobre la taula i es posa en marxa arreu.  La pandèmia ha provocat un decreixement forçat i es demostra que el sistema no era intocable.  A la banda de la població, es fan sacrificis inimaginables en unes circumstàncies normals. I el mon no s’enfonsa.

La conclusió és que davant una amenaça que es percep com imminent i letal, tant la població com els governants actuen amb decisió. Per què l’emergència climàtica no es percep així?

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *