El gran desastre

per Lluís Bou

La crisi del coronavirus està sent un gran desastre, no només sanitari sinó també polític, com s’ha vist especialment a Madrid. La gestió política és un desgavell, amb contínues decisions errònies, i tot tenyit d’una concepció arnada de l’Estat que ha fet pagar-ne el preu a milers de persones.

Les rodes de premsa matinals de l’equip espanyol que coordina l’alarma s’assemblen molt a les escenificacions del franquisme, amb un deix militarista decimonònic que acaba acaparant el protagonisme. Voreja el surrealisme que això passi en un govern del PSOE i Podem.

El ministeri de Sanitat, que dirigeix Salvador Illa, canvia constantment d’estratègia. Emparat pel nou 155 sanitari pel qual va optar Pedro Sánchez, el ministeri va decidir primer per requisar les màscares i altre material que anava trobant, fins al punt de provocar una revolta d’autonomies. S’ha fet viral un vídeo de la Guàrdia Civil que es vanaglòria d’haver requisat màscares a Jaén per dur-les a l’hospital Infanta Sofia de Madrid, que ha irritat tota Andalusia.

El ministeri de Sanitat va perdre també una partida d’1 milió de màscares que havia negociat amb la Xina, perquè els xinesos van témer que Espanya les confiscaria i les va acabar venent a Alemanya. Els dies que s’han perdut per aquest error eren or.

El govern espanyol ha actuat amb mentalitat colonial quan no ha permès la confinació de Catalunya i quan s’ha entossudit a no tancar Madrid a l’estil del que aquí es va fer amb la conca d’Òdena. Ha defugit tota lògica sanitària, com també ha fet durant les setmanes que s’ha oposat, sense donar cap argument, al confinament total (excepte serveis essencials) que reclama el president Quim Torra.

És incomprensible com un govern com l’espanyol pot ser una maquinària tan inútil en una emergència, quan ja tenia l’experiència del que havia passat a la Xina i Itàlia. És sorprenent, però també revelador.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *