Mireia Grossmann: “El sòl pelvià és un món de silenci i tabús, és hora de despertar neurones”

Mireia Grossmann és osteòpata i fisioterapeuta especialitzada en el món del sòl pelvià. Dirigeix el centre de salut Espai Alè, al passeig de Sant Joan, i acaba de publicar ‘El suelo pélvico al descubierto’ (RBA). Prolapses, dolor lumbar, pèrdues d’orina o disfuncions sexuals són algunes de les alteracions que les dones poden patir si no reconnecten amb el seu perineu. Diu que aquest és un món de silenci i vergonya, per això dedica molts esforços a la difusió.

Dius que encara no es parla amb normalitat del sòl pelvià. Tan poc hem avançat?

No es parla amb normalitat perquè és ple de vergonyes, per les seves connotacions encara és una part del cos plena de tabús. És evident que estem millor que les nostres àvies i les nostres mares però hem avançat poc. Com dic jo, el món de l’entrecuix està molt verd. 

Aquest desconeixement pot ser perjudicial?

Sí, perquè les dones pateixen els seus problemes en soledat. Els tòpics són dolents per això és tan important la informació, el coneixement ens permet escollir, és la clau. La idea del llibre és despertar neurones, no és un llibre d’exercicis. Com a defensora de la cultura de la salut el meu objectiu és fer despertar neurones. Ara és temps de pensar.

D’on ve el teu interès?

Vaig tenir la sort d’estudiar la carrera de fisioterapeuta als 40 anys. L’assignatura del món femení em va causar un fort impacte, com a dona i com a professional, i em vaig adonar que no sabia res del món pelvià, no existia, tothom pensa que funciona en automàtic. Vaig ser conscient d’aquest silenci i vaig sentir la necessitat de comunicar-ho. Primer, com a dona, vaig aprendre-ho tot sobre aquest món, i després vaig voler compartir-ho amb d’altres dones. Vaig començar per les xerrades, després els vídeos a les xarxes socials… I que cadascú faci el que vulgui amb aquesta informació. 

O sigui que no fem res fins que no notem problemes.

És el que dèiem abans dels tòpics, que fan molt mal. Quan una dona sent que té un problema, o li fan una primera consulta per dir-li que té una dolència, primer és transmetre-li un missatge de tranquil.litat, ha de saber que els músculs estan vius, i per tant, se’t girarà feina: és el teu cos i la teva responsabilitat, s’ha de cuidar i exercir. Amb el cos, i per tant quan té a veure amb la zona pelviana, no s’ha de tirar la tovallola. La gent busca solucions fàcils però tot pot canviar i millorar.

La clau pot ser, doncs, la prevenció?

Tota dona hauria de passar en algun moment per una fisioterapeuta de sol pelvià, i no només per ginecologia o urologia, perquè tenim punts de vista diferents. Nosaltres no mirem només si el múscul té força, la força és només un aspecte, mirem la qualitat d’aquest treball. Està clar que després d’un part, la dona ha de fer-se una valoració, perquè hi ha persones que són asimptomàtiques però potser tot està aguantat amb pinces. I a partir de la menopausa, també és un moment clau per fer-se una revisió, perquè tots els teixits fan un canvi. I no és que les dones en aquesta edat comencin a tenir problemes, sinó que la menopausa ha posat en evidència un sistema que ja justejava. En sòl pelvià la millor solució és fer prevenció, perquè si no estarem sempre posant pegats. Tenir pèrdues d’orina no és normal, encara que moltes dones pensin que sí i ho acceptin; s’ha normalitzat la anormalitat, i això és pervers.

Acabes de publicar el llibre ‘El suelo pélvico al descubierto’. Quins són els seus principals eixos? És més guia per a dones amb alguns problemes derivats d’aquesta zona o també per aquelles que volen saber com prevenir-los?

El principal eix és fer entendre què és el sòl pelvià, és un món que va més enllà d’entre les cames. Al llibre hi ha una petitíssima part d’exercici, però la clau és la comprensió. Explica el que és necessari per conèixer el sòl pelvià, no és gens tècnic. He volgut fer un llibre molt fresc i fàcil.

I quin són els principals problemes d’obviar aquesta part del nostre cos?

Si no en fem cas, s’acumularan els problemes. Hem de tenir en compte que es tracta d’un conjunt de músculs que tanquen la pelvis. És la part de baix d’un sistema més gran; el sòl pelvià és el que rep els problemes. Qualsevol incidència de caire sexual, miccional o defecatòria és territori del sòl pelvià. Són tres especialitats i cadascuna tracta només el problema des d’un punt de vista. Nosaltres, les fisios de sòl pelvià tenim la mirada més gran, perquè al perineu és on es mostren els problemes però normalment no és la causa, aquí no es troba l’origen. Els ginecòlegs o els uròlegs es mouen en el terreny de la patologia. Per això és tan important que tots dos àmbits no s’excloguin sinó que es complementin. Primer anem al fisio, i després anem al metge. Fem el recorregut de petit a gran.

Què és la gimnàstica hipopresiva? Per què dius que s’ha posat de moda?

La gimnàstica abdominal està creada per millorar la postura i el sòl pelvià però és un treball molt precís i tècnic i s’ha posat de moda, es fan classes al gimnàs o a centres cívics, influencers que diuen que la practiquen… És una eina molt poderosa, molt bona, però ha d’estar magníficament ensenyada. No ho dic per les professionals que ensenyen, sinó que aprendre-la en grup no sempre pot ser positiu per a la persona, és una font de lesions. Si vols fer servir les hipos, s’han d’aprendre bé, perquè està pensada per reeducar el cos. Crec que hi ha vida més enllà de les hipos.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *