We’ll meet again, Eddy

per Èric Lluent

A Eddy Davis els carrers de Gràcia li recordaven Itàlia, i això li agradava. L’estiu de 2007, va aterrar amb el seu banjo a l’hotel Casa Fuster, per liderar els concerts del Cafè Vienès amb el seu company de viatge vital i musical, el pianista Conal Fowkes, i les visites sorpresa de Woody Allen i el seu clarinet. Davis va morir la tarda del 7 d’abril a un hospital de Nova York a causa del coronavirus, a l’edat de 79 anys. Deixa a Gràcia molt bones amistats i admiradors d’una llegenda del l’early jazz i el ragtime que havia compartit escenari amb grans de l’estil, com Benny Goodman, Gene Krupa, Al Grey, Jabbo Smith o Turk Murphy. Musicalment, sempre se n’havia penedit d’una cosa: haver desestimat la invitació de tocar amb Louis Armstrong. Com a músic, va començar a fer-se un nom als clubs controlats per la màfia de Chicago, si bé passats els anys va allunyar-se d’un món que l’intimidava. És un dels protagonistes del film documental Wild Man Blues (1997), que retrata una gira europea amb la banda d’Allen. Al Cafè Vienès de Gràcia va protagonitzar concerts virtuosos i va pujar al seu escenari, per darrera vegada, el 17 de juny de l’any passat, per cantar acompanyat de Conal Fowkes La Vie en Rose, en una actuació improvisada, perquè ell era un enamorat del Vienès. L’estiu de 2011, el vaig visitar a Roma i aquella vegada ens vam acomiadar cantant We’ll Meet Again. Gràcies per la teva amistat i pel teu talent llegendari. We’ll meet again, Eddy.•

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *