“Abans de venir a viure-hi, coneixia la ciutat pels llibres de Montalbán”

Maximiliano Rodríguez Vecino va començar a escriure per afició. Després de la seva estada a Canàries (els seus pares van emigrar amb la crisi que Uruguai va sofrir el 2000), va decidir venir a Barcelona. Quan es va instal·lar a Gràcia, venia amb El último combatiente, el seu primer llibre, gairebé enllestit. En els darrers dos anys han passat moltes coses. 

Com va ser el procés de publicar el llibre? Deu ser difícil per a un escriptor novell. 

He tingut molta sort. Quan vaig acabar el llibre em vaig preparar un currículum literari i el vaig enviar a deu editorials. Serial Edicions, que és de Gràcia, van ser els primers en contestar i amb ells m’hi vaig entendre bé.  

Per què et vas decidir per una novel·la policíaca i per la temàtica del conflicte de les Malvines? En una ocasió, amb un grup d’amics argentins, fent broma de la rivalitat futbolística que hi ha entre Argentina i Uruguai, un em va dir que el seu germà havia mort en aquell conflicte, i això em va marcar molt. A partir d’aquí vaig començar a investigar. 

Com vas crear el protagonista, Néstor Bandama? Tindrà continuïtat?

És un personatge que dóna molt de joc, està com una cabra. També vaig haver d’investigar sobre genètica, processos judicials i policials… La veritat és que és un gènere molt complicat. 

Has començat un altre projecte?

Estic acabant la segona novel·la i aquesta està totalment ambientada a Gràcia. Jo coneixia la ciutat de llegir a Montalbán, després vaig descobrir Pedrolo i Montserrat Roig. I ara volia situar la trama en el lloc on visc, els carrers que trepitjo. I estic molt content perquè he guanyat la beca Montserrat Roig. 

Això t’anima encara més a seguir escrivint. 

Sí, de fet ja estic trebellant en la tercera, que la situaré a Minas, la meva ciutat natal. I també sortirà Bandama.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *