Javi Sánchez: “El que vaig sentir a l’Europa no m’ho ha donat cap altre club”

Javi Sánchez (Barcelona, 1984) guarda el fusell de manera definitiva i ho fa convertit en un mite del futbol català i una peça bàsica de l’Europa que va jugar dos playoffs d’ascens consecuitu i va conquerir la Copa Catalunya.

És una decisió meditada o la situació actual ha canviat alguna cosa?

És meditada de fa temps, de fet vaig estar a punt de retirar-me l’estiu anterior però venia d’una mala temporada i no volia quedar-me amb aquest mal gust. Aquest any a la Montanyesa he estat molt bé, m’imaginava que seria l’últim i des del Nadal, i més amb l’ensurt que vaig tenir de la pericarditis ja ho vaig tenir clar.

Has rebut molts elogis per les xarxes socials, t’ha sorprès?

Ha estat molt maco, m’ha emocionat, això deu ser que alguna cosa dec haver fet bé. Sempre m’he sentit sempre molt estimat per tothom, independentment dels gols que hagi marcat, he tingut un bon tracte amb companys, rivals i entrenadors. La part més important del futbol i amb la que em quedo és amb aquest component social.

A l’Europa vas deixar petjada les dues temporades que hi vas jugar, quin record en tens?

El moment que vaig signar per l’Europa va ser una gran fita personal, era la plenitud de la meva carrera esportiva, venia de marcar molts gols al Rubí la temporada anterior, el Pedro Dólera que ja em coneixia va confiar en mi, les coses em van sortir bé, vaig marcar 20 gols, i a nivell d’equip vam gaudir molt, dos playoffs, una Copa Catalunya amb l’estadi ple…El que vaig sentir a l’Europa no m’ho ha donat cap altre club.

Quins són els partits que més recordes amb l’escapulada?

Recordo molt el primer partit de playoff a casa contra el Mutilvera, també el de tornada i estar al túnel de vestidors i sentir l’afició de l’Europa que havia viatjat i que nosaltres no ho sabiem. La final de la Copa Catalunya, que em vaig trencar el nas en l’últim entrenament, però vaig poder jugar cinc minuts amb protecció i l’ambient va ser fantàstic. També recordo molt quan vaig tornar al Nou Sardenya amb el Granollers, l’obació que vaig rebre, em va emocionar.

L’Europa d’aquesta temporada feia bona pinta, l’has seguit?

Sí que el segueixo, una llastimà la situació actual, ho tenien tot de cara per acabar en posicions de playoff. Tot i que quedava la part final que és complicada, és quan més es nota la pressió i els nervis, però la dinàmica era molt bona, veurem com acaba.

Durant el confinament has sacsejat el futbol català a través del Twitter amb un 1×1 irònic de molts futbolistes, com va sorgir la idea?

Em vaig inspirar amb el compte de twitter @RajadoresFutbol que feia aquest tipus de paròdia, i un dia ho vaig enviar per privat a excompanys, els hi va agradar molt i ho vaig penjar. Llavors em va arribar una pluja de peticions, i n’he fet ja més de cent, sempre des del respecte, hem rigut una estona durant el confinament.

La teva idea és seguir lligat al món del futbol?

Sí, no a les banquetes, però després de decidir que ho deixava vaig rebre una trucada del David Prats i he decidit la proposta d’acceptar ser el Director Esportiu de l’Europa si la candidatura que ell encapçala guanya les eleccions. Penso que és una bona oportunitat i el projecte m’il·lusiona.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *