Salut comunitària i cures

per Àngels Tomàs, consellera de Salut del districte de Gràcia

Segons la Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública “La salut comunitària és el conjunt d’actuacions destinades a millorar la situació de salut de la comunitat en les seves dimensions físiques, psicològiques i socials, que actuen per mitjà de la capacitat col·lectiva d’adaptació positiva als canvis de l’entorn”. “L’objectiu és que la comunitat i els professionals que hi treballen sumin esforços per tal de millorar la salut i el benestar de la comunitat i de reduir les desigualtats social”.

A Gràcia hi ha tres taules que treballen incidint en els cinc barris del districte: la Comissió de Salut de la Taula Comunitària de El Coll, Vallcarca i El Penitents, la Taula de Salut Comunitària de La Salut – Salutem i la Taula de Salut Comunitària de Vila de Gràcia – Grassot (BiB –Benestar i Barri). Cadascuna d’elles amb els seus propis tempos i protagonistes, fent feina de diagnosi i priorització per tenir cura de la salut i el benestar del conjunt de veïns i veïnes. Estan fent molt bona feina! 

Un element comú en totes les diagnosis realitzades i molt amunt en el rànquing a treballar és la solitud i aïllament de les persones grans. Una altra realitat apareguda en la diagnosi és l’existència d’importants bosses de pobresa en alguns dels nostres barris amb dificultats per a disposar d’una alimentació adequada, sostenir un habitatge digne, molt amb rostre de dona, fent-se palesa la feminització de la pobresa.

Hi ha altres determinants de salut que incideixen en sectors poblacionals dels nostres barris però aquests, junt l’expulsió de veïnes i veïns per l’alt preu dels lloguers i molt habitatge per a usos turístics, han estat denominador comú en les diagnosi treballades. 

Ara, amb la crisi del coronavirus les deficiències existents es multipliquen exponencialment. La solitud i aïllament de persones grans que viuen soles s’amplia, tot i el reforç dels serveis de suport que s’hi estan abocant i tot el treball de les xarxes socials de veïnatge. També el model de moltes residències per a gent gran ha mostrat les seves debilitats. Les bosses de pobresa creixen. També en els nostres barris. Sigui per l’aturada de molta producció i tancament de negocis temporalment o definitivament, sigui per les feines precàries i la vulnerabilitat de molts sectors per condicions laborals precàries. Les dades d’atenció dels serveis socials, el increment del 158% en ajuts socials al districte, i les derivacions per respondre a la petició d’aliments així ho estan evidenciant. 

La pobresa no es pot cronificar. Això vol dir, entre d’altres coses, que cal obrir el focus i ampliar mirada i desenvolupar propostes. La Renda Bàsica Universal en podria ser una bona, perquè tothom pugui disposar d’un ingrés que permeti una vida digna. La distribució de la riquesa ja era un debat existent que, amb aquesta crisi, es fa més evident que cal afrontar. 

Finalment, ens en sortirem! I tant. Però per aconseguir-ho, caldrà també més recursos per a la sanitat pública, més recursos per a l’atenció primària, més salut comunitària, més incidència comunitària i més cures col·lectives.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *