Un intent de guanyar memòria

per Albert Balanzà

Una de les coses que primer dic als meus alumnes de Periodisme és que mirin de tenir un arxiu personal de paperots, és a dir, una hemeroteca de retalls de temes importants o totalment absurds que simplement els hagin cridat l’atenció en un moment donat. L’únic benefici immediat és criar pols i generar capses i capses a casa però l’objectiu final és guanyar la memòria històrica que no hem viscut. Per edat o per atenció. 

Aquests dies de confinament, i gràcies a l’herència de la nostra veïna Carme, estic retallant exemplars de El Triangle i del Diari de Barcelona, i he trobat perletes de finals dels anys 1987 i 1990. Passaré per sobre de les notícies de ciutat que m’han fet aixecar les celles: “L’escola d’enginyers desmantellarà el reactor nuclear de la Diagonal’, “Barcelona tindrà set circuits per passejar amb bici aquest estiu”.

Pel que fa a les de Gràcia, començaré per una efemèride: el 2 de maig d’ara fa 33 anys es va reinaugurar el Parc de la Creueta del Coll amb l’escultura de Chillida i una obra d’Ellsworth Kelly que un d’aquests dies m’acostaré a veure si hi és; el que no hi va arribar i es va quedar al Port, a Via Laietana amb Passeig de Colom, va ser la Barcelona Head pop-art de Roy Lichtenstein. El parc s’havia inaugurat el 1983 i ja havia tingut esquerdes que havien fet tancar la piscina. El 1998 l’escultura de Chillida va caure i va fer tres ferits.

Segona notícia de Gràcia; aquesta publicada a El Triangle. 1990. Neix Ràdio Gràcia i la revista en fa una lectura política amb el títol “Les irradiacions de Fabregat”, en referència al regidor d’aleshores Daniel Fabregat (CiU). La primera seu va ser a Verntallat 44, emetia de al 107.4 de set del matí a deu de la nit. El més curiós és que el cap de producció de El Triangle, Carles Suqué, va acabar sent director de la ràdio, i Jaume Reixach, jefe-jefe de la publicació, també va tenir la concessió de l’emissora durant uns anys.

També he guardat una doble pàgina del mestre Carles Geli sobre Gràcia on parla del “deplorable” estat del Park Güell i el difícil equilibri “entre els que es va ser i el que es vol seguir sent”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *