Oriol Garcia Conesa, activista incansable a Gràcia

per Vicenç Sanclemente, periodista

Oriol Garcia Conesa, era un mestre artesà estucador, reconegut a tot l’estat, que vivia al carrer Polònia, a Can Baró. Però, que, a la transició, va ser un activista incansable a Gràcia. La COVID-19 se l’ha endut amb 61 anys. 

Vam coincidir a l’escoltisme, a l’A.E. Abat Oliva de la Salle. Vam formar-nos en la muntanya, el país i la democràcia. (al cau, al darrera del cor de l’església, a cops, s’amagavem les “octavetes”). Oriol va entrar a Rangers i va ser fins cap d’Agrupament. Va arribar a ser càrrec de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, coordinat per Jordi Ayza y Lourdes Samsó, també amics graciencs.

Eren moments d’eclosió, d’ocupar els carrers. Cap el 1976, vam crear “Gràcia Jocs i Rialles” grup de festes infantils. Cada tercer diumenge de mes, muntavem un sarao gratuÏt a les places. Ens reuniem als LluÏsos amb Florenci Maymó, Xita Camps , – de Cavall Fort-, Cristina Domingo, Beth Osta, l’escriptora Teresa Duran, i altres. Eren els primers cerca-viles ! amb Planxet i Cia, els Comediants, els germans Poltrona, Xesco Boix. Ens tocava tot! Idear els temes, la logística, la burocràcia- els permisos al Govern Civil-, dissenyar els cartells i penjar-los, adornar les plaçes, el so, i si calia, col.locar-nos els capgrossos i els gegants. Vam fer les primeres “Tamborinades” al Parc Güell i a la Ciutadella. No sé d’on treiem el temps!.

Oriol era un motor. Va portar-me a l’esplai “Cadira i Canti” dels Caputxins de Sarrià, per a joves amb Síndrome de Down. I ell va entrar al “Petit Príncep”, per a persones amb Paràlisi Cerebral amb la seva companya Maria Josep. Era un moment únic, per que vam poder crèixer junts amb la primera generació de joves amb discapacitats que tindria accés al món del treball.

Oriol va continuar amb el negoci familiar d’ Estucs tradicionals. Va estudiar a la Massana. i va ser professor de les Escoles Taller de l’Ajuntament de Barcelona. Una iniciativa del regidor Germà Vidal, que formava a joves en oficis. L’Oriol Garcia professor, va reconstruir amb els seus alumnes les edificacions del Parc del Laberint d’Horta.

En la seva plenitud l’empresa d’Estucs d’Oriol Garcia Conesa, era reconeguda a tot l’estat. Ell donava màsters de les seves tècniques mil·lenàries a Hosca, Ponferrada, Mont-roig de Camp. A qui es portés bé li acabaria explicant les fórmules de colors recuperades pel seu avi. El buscaven arquitectes com Rafael Moneo. El 2007 va participar a la reconstrucció del Museu del Prado. Els estucs dels patis centrals del Museu, d’un roig magenta pujat, són de l’Oriol. Allà va crear-se la llegenda de l’estucador català , que estudiava cada paret amb el tacte, s’ho rumiava, i amb l’ajut del seu fill, també Oriol, era capaç de sorprendre qualsevol.

La notícia de la partida d’Oriol Garcia Conesa, per la COVID-19, primer va entristir-me. Vaig reflexionar que haurà descansat. Però, pensant un pel més, va sortir-me un somriure. Sé que estarà donant alguns consells, -ordres-, a Sant Pere. “Que ja seria hora que comencin a remodelar edificis i a netejar-los!” desprenent l’energia que ens impressionava a tots els qui vam coincidir amb ell en entitats o a les places de Gràcia. Gràcies Oriol!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *