Resistència romaní

per Ricard Valentí

El 16 de maig de 1944 és conegut com el dia de la Resistència Romaní, perquè aquell dia els sis mil gitanos que estaven presoners a Zigeunerlager, la secció coneguda com el camp dels gitanos, situada a dins del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau, es van rebel·lar contra els seus carceraris per evitar que els matessin. La nit anterior, l’amo del barracó els va alertar de les intencions dels nazis; ja no els interessaven, havien experimentat amb els nens, els adults estaven malalts, la pesta campava per tot arreu, cap d’ells servia de mà d’obra. Després de rebre aquest avís, els gitanos van decidir armar-se, van fer-se amb qualsevol objecte que pogués aturar els assassins i salvar la seva vida. Es van mantenir units i organitzats. Els nazis, que tenien encara a la memòria el record de l’experiència als camps de Treblinka i Sobibor, on els jueus havien aconseguit aixecar-se contra ells- van perdre aquesta batalla. Però la victòria va durar poc, perquè setmanes després, el 2 d’agost, més de 3.000 gitanos van morir a les càmeres de gas d’Auschwitz-Birkenau; tot i que les xifres no són exactes perquè molts no estaven registrats al cens. La matança es recorda com la Nit dels gitanos. Aquest cop ningú va avisar els presoners. Piero Terracina, un exemple de memòria i testimoni imprescindible de l’holocaust, em va explicar què es va trobar l’endemà: “silenci, només hi havia silenci”.

Tant el 16 de maig com el 2 d’agost són dates que la comunitat gitana no oblidem. Cada any des de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia proposem diferents activitats al districte per mantenir viva la història i la memòria d’un poble que sempre ha estat perseguit. Però aquest any tot ha canviat. I ara la resistència romaní és una altra, però la lluita, el suport mutu i l’autoorganització continuen, perquè hem après molt bé la lliçó dels nostres avis: sempre és pitjor la postguerra. I l’antigitanisme, malgrat alguns avenços en la millora de les condicions del poble gitano, segueix imparable a Europa; només cal veure com a moltes regions d’Itàlia o Romania son perseguits i culpats de ser els responsables de transmetre el coronavirus.

Així, des dels primers dies de l’esclat de la crisi, quan ja es veia venir que el pitjor estava per arribar, vam mobilitzar-nos per cuidar les famílies més vulnerables de la comunitat gitana de Gràcia. Amb els primers que vam contactar va ser amb el Rebost Solidari; vam començar el repartiment d’aliments a famílies que ho necessitaven. Després, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya va fer un acord amb Mercabarna, i això permet que cada dimecres recollim fruita i verdura fresques, també peix, perquè no falti un plat a taula a moltes famílies. També anem cada quinze dies al Banc d’Aliments de la Zona Franca i hem rebut algunes donacions de l’Associació Intercultural Nakeramos. Gràcies a aquest treball en xarxa, en aquests moments l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia gestiona la donació d’aliments a 75 famílies. És el que toca fer ara, és la nostra responsabilitat.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *