Un Park Güell per als veïns, de moment

Hi havia ganes de tornar al Park Güell i era una pregunta recorrent a les xarxes, però al final dimecres a les vuit del matí allò no va ser el primer dia de rebaixes. Deu minuts abans de l’hora prevista les nou portes del recinte es van obrir i en lloc van haver-hi aglomeracions: a l’accés de Sant Josep de la Muntanya un parell de ‘runners’ engegaven la primera volta i al carrer Olot un passavolant no s’estava de fer la primera foto a la sargantana mentre els paletes ja treballaven com en els últims dies en el trencadís de l’escalinata o al sostre de la sala Hipòstil·la.

Dinou graus, silenci, ni un sol taxi, 20 de maig. Un luxe per als ulls. Una imatge inusual d’un Park Güell que a aquestes alçades de temporada a primera hora del matí normalment està ple de turistes que s’hi planten abans que engegui l’horari regulat de pagament a la zona monumental. Lògicament a la plaça de la Natura és el punt on hi havia més multitud: vint persones en els enquadraments de foto més rebuscats. I la inevitable selfie amb el fons de la ciutat.

Una enquesta ràpida als tècnics, vigilants i visitants no superava un càlcul superior a les cent persones en un espai de 17 hectàrees. “Jo hi he entrat per dalt colant-me per una escletxa”, deia un. “Com a molt unes seixanta-setanta persones”, apunta un empleat de B:SM. “A la porta del Carmel, la dels corredors, érem tres o quatre”, deia una veïnal del Carmel amb qui aquest cronista hi coincideix fins a quatre vegades durant la passejada.

Molt probablement a la franja de tarda-vespre i sobretot ja aquest cap de setmana l’afluència anirà a més. Però al passeig de les Palmeres a les nou del matí ja hi ha una mica més d’ambient i nosaltres marxem per mantenir el regust dolç del Park Güell més veïnal. Al carrer Olot només hi passa el ‘busito’ i al carrer Larrard s’hi senten els ocellets…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *