Història d’una particular emancipació

“El primer record és a l’escola, un dia que els mestres van retirar l’envà que separava nens i nenes; per mi la República va ser allò”. Així recordava Maria Salvo, en paraules recuperades per l’historiador i biògraf Ricard Vinyes, com la va marcar als 16 anys un fet polític al voltant del qual construiria els seus ideals. Dimecres unes 150 persones es van afegir a la celebració obligadament virtual del centenari del naixement de l’activista, fundadora de l’associació Dones del 36 i veïna de la Travessera de Dalt, en un acte que es va convertir en un homenatge amplificat a les dones que van fer el pas per implicar-se en la política després de la guerra i van patir per això exili, presó i camps de concentració. “La seva guerra va ser l’entrada de les dones en política, i curiosament aquestes mateixes dones van quedar a banda quan van sortir de la presó en els seus partits i sindicats”, afegia Vinyes.

Amb un to marcadament cívic, l’acte es va estructurar al voltant d’una conversa entre Vinyes i el periodista Sergi Picazo, però també va comptar amb declaracions recuperades de Salvo al Va passar aquí de BTV o amb felicitacions d’una trentena d’amics i companys de reivindicació, des d’amigues com Antonia Jover fins a dirigents polítiques com Lali Vintró o Ada Colau. Jover va posar la cirereta amb un poema dedicat a Salvo i a les Dones del 36: “en un món de vileses, brillen els seus cabells blancs”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *