RE-adaptar-ME

per Clara Darder

I de sobte ens tanquen. I de sobte tot el que sabies i havies après fins al dia abans ja no serveix. I el teu cervell diu que no, que no vol canviar. Que no vol sortir de la seva Zona de confort per aprendre res nou. Aquella zona, amiga nostra, que tot i sabem que moltes vegades no és bona perquè ens té estancats, és la nostra i ens hi sentim còmodes. La comoditat del que no progressa, del que “ja m’està bé si conec tot el que visc a la meva manera, oi?”, ens diem. I de sobte ens hem d’adaptar a noves realitats i noves pors, no només de possibles malalties, sinó pors a canviar estructures personals. Aquelles que ens fan més febles, aquelles que per canviar hem de patir, doncs ens posen a prova. Aquelles que al final ens mostraran que hem de deixar de ser com érem, per ser millors, però que al principi no ho veiem clar, i ens resistim.

En el meu cas amb el confinament em quedo sense feina, i em trobo amb una filla i sola, entre quatre parets. I ara què faig? I de què viurem? Com ingressaré per seguir pagant totes aquelles factures que segueixen arribant? Readaptar-nos, llegeixo. Abans el verb era reinventar-nos, i ara apareix readaptar-se. I de quina manera, em pregunto. Sortint de la meva zona, esclar. Però com? De sobte apareix un àngel que m’explica: “Fes les conferències amb un webinar. Però com, si no en sé. Haig d’aprendre a fer servir mitjans que em són totalment desconeguts? Aprenentatges informàtics que em posen a prova? Estrès del bo? Pànic escènic davant de les xarxes? Noves famílies que em veuran vulnerable. Readapta’t. Reinventa’t. Readministra’t. Recicla’t. Posa a prova les neurones. Sí, aquelles que estaven còmodes i pensaven que ja ho sabien tot. “Posa’t a prova de nou, noia. La vida t’espera”, em dic.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *