Res és impossible

per Lola Capdevila

De sempre m’ha agradat la màgia, el res és impossible. Aquelles creences mancades de lògica i basades en percepcions subjectives i positives del fet que tot és possible. Des de Joan Brossa a Antonio Díaz. Des del teatre, la dansa, la música, la poesia, la literatura, el circ, les arts visuals, l’il·lusionisme, l’esport o la Flama del Canigó.

Moltes coses que passen actualment a la nostra societat les considerem màgiques perquè no hi trobem o no tenen una explicació racional. Molts invents moderns serien considerats bruixeria per les societats primitives. Tot el que és inexplicable pot ser “màgic”. De vegades, per referir-nos a sentiments com l’amor o la felicitat, quan hi ha quelcom que no sabem definir, fem servir l’expressió “aquí hi ha màgia”. Doncs sí, és veritat, aquests mesos hi ha hagut molta màgia a la Vila de Gràcia. Als terrats, als balcons, als ordinadors, als mòbils que no han parat de rebre i enviar tota mena d’ajuda, a les places i carrers que han esperat pacientment els retrobaments de la “nova normalitat”. Per cert, a la plaça Dones del 36 ha desaparegut de la façana –per la màgia de la natura– la icònica fotografia de Marina Ginestà, representativa de les dones que durant la Guerra Civil van tenir un paper actiu en la defensa de la República. Segur que tornarà a aparèixer ben aviat. Com la vida i les abraçades i els petons que tant hem enyorat!

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *