Record

per Josep A. Torralba

Aquests darrers dies, estem vivint moments complicats. Aquesta pandèmia i les altres pandèmies que vivim a cada moment com el càncer, malalties del cor, ictus… ens ha deixat la pèrdua de molta gent propera i coneguda, dels que a més estan a primera línia de foc de la tradició i la cultura. Sembla que aquestes darreres hagin perdut protagonisme enfront la Covid-19, però tenim tots molt clar que, per desgràcia, generaran molts buits a les nostres vides. Jo sempre he parlat d’aquesta gent com a herois en el món actual i, com ha de ser, aniré fent un reconeixement i un homenatge sempre que pugui. Aquests, i molts d’altres que ja ens han deixat fa un temps, són qui molts cops haurien d’haver rebut un reconeixement en vida i no quan ja és massa tard. Aquestes situacions et posen en uns interrogants complicats: Deixem de fer allò que tant estimaven pels ànims i el dol lògic o continuem la feina per valorar el seu esforç i treball per mantenir-la viva durant tant de temps? Realment és complicat i més, si et toca de molt a prop. Jo vull recordar-los com crec que és millor i que ells voldrien segur, fent festa, fent tradició, fent cultura popular i envaint els carrers i places com mai. Gràcies per la feina i per les ganes de fer que tot continués. Amb tot el respecte que es mereixen aquestes malalties i amb la preocupació per la gent de risc, algun dia haurem de travessar la línia i, quedi clar que ja començo a estar fart de dues paraules que sonen en tot moment i que em treuen de polleguera, Nova Normalitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *