Adrian Lanuza, l’arquitectura del silenci

per Ramon Casalé Soler

Després del confinament la galeria Atelier (Plaça Rovira i Trias, 9) ha reprès la seva activitat expositiva amb el treball del veterà artista valencià Adrià Lanuza (Bétera, 1940), que es va formar a l’escola de Sant Carles de València on va estudiar Belles Arts. Des de fa quatre dècades viu a Barcelona. En els seus inicis es va decantar pel realisme de tints naturalistes, així com per l’expressionisme, on Edvard Munch i José Gutiérrez Solana eren els seus referents. Va residir un temps al País Basc, moment en el qual va estar en contacte amb l’abstracció geomètrica. També es va interessar per l’obra gràfica, a més de dirigir diverses col·leccions de gravat d’artistes com Joan Josep Tharrats, Esther Boix, Maria Assumpció Raventós, Eduard Arranz Bravo, Josep Subirachs… A partir d’aquest moment s’endinsa també amb el terreny figuratiu, on l’espai passa a ser un tema preferent en les seves creacions.

A Barcelona ha exposat a les galeries Jordi Barnadas, Mayte Muñoz, 3 Punts i Atelier, entre altres llocs. Ara torna a mostrar els seus treballs a la galeria Atelier mitjançant una dotzena d’acrílics de diferents dimensions, on el tema predominant és l’arquitectura urbana, principalment de Barcelona, València i Bilbao, o sigui apareixen diversos indrets del MACBA, la Ciutat de les Arts i les Ciències i el Guggenheim, que com assenyala Carlos García-Osuna, “fan servir cromatismes molt matisats que harmonitzen unes arquitectures desproveïdes d’afegitons superflus per traslladar-nos a monuments emblemàtics de ciutats contemporànies”.

Quan hom contempla la seva obra té la sensació de trobar-se davant d’uns espais on predominen la calma i la solitud, tot i que pertanyin a museus i centres culturals on hi ha una gran activitat. El silenci que desprenen aquestes pintures provoca una sensació de plaer estètic, trencant la fredor que sovint acompanyen als paisatges urbans.

Cadascuna de les seves pintures reflecteixen el seu domini del dibuix, on la línia, el color i la llum s’esdevenen essencials a l’hora de mostrar detalls i aspectes aparentment inèdits, des d’una perspectiva innovadora i original. Habitualment aquestes imatges estan més pròximes al terreny fotogràfic que no pas al pictòric. Lanuza representa l’espai arquitectònic des de la perspectiva del seu interior, on l’ésser humà no hi és present però en canvi ha estat ell el que l’ha ideat i construït. Cal tenir en compte el seu tarannà racionalista i a la vegada objectiu demostrant una manera de representar la realitat el més subtil possible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *