L’Europa i els èxits en circumstàncies adverses

per Àngel Garreta, cap de premsa del CE Europa

Els graciencs i europeistes ens trobem a pocs dies d’una promoció d’ascens a Segona B del tot atípica. Si mirem al passat, el nostre futbol ha viscut de tot: modificacions arbitràries de categories, promocions improvisades, una Guerra Civil i decisions federatives polèmiques. Molts clubs van haver de lluitar contra això. Ara, toca lluitar contra la Covid-19.

L’Europa és un club especialment afectat per aquesta suma de circumstàncies esportives. A banda d’haver patit descensos administratius per modificacions de categories, al llarg de la història també ha celebrat èxits i títols en situacions fora del que considerem normal. De fet, algunes de les seves gestes més sonades coincideixen amb factors externs que han condicionat les seves celebracions.

Un bon exemple d’això és l’ascens a la categoria de plata del futbol estatal, la Segona Divisió, obtingut l’any 1963. Va iniciar-se la disputa de l’ascens eliminant el Maó en la primera eliminatoria i, en la decisiva, va tocar jugar-se la categoria a dos partits contra el Caudal: 1-1 a Mieres i un espectacular 6-2 al vell estadi de Sardenya en la tornada a Gràcia. Al camp l’eufòria va ser total –de fet, els espectadors van saltar a la gespa per a abraçar a tècnics i jugadors- però el club no va poder llançar els focs artificials que tenia preparats. Les autoritats del règim franquista ho van prohibir en trobar-se moribund Angelo Roncalli, el Papa Joan XXIII. De fet, l’Europa tampoc va poder celebrar altres actes institucionals al dia següent, doncs l’endemà del matx finalment va morir el Papa. L’Espanya franquista de l’època va decretar dol oficial i va prohibir tot tipus de celebracions com a respecte al decés del pontífex de Sotto il Monte.

Altres elements negatius, però ben diferents, rodegen l’èxit de l’any 1994, quan l’Europa va assolir el seu únic ascens a Segona B. En aquesta ocasió les circumstàncies eren diferents però més dures per a l’entitat: no disposar de camp propi. Sardenya havia de donar pas al Nou Sardenya i les seves obres van provocar haver-se de sojornar. Exercint de local al camp del Guinardó –seu d’un vell rival com és el Martinenc- es va disputar una recordada lliga i una encara més celebrada lligueta d’ascens que va fer que un club a l’exili assolís la categoria de bronze del futbol.

Una altra vegada la fatalitat va estar present en un èxit europeista: la final de la Copa Catalunya 2015 disputada a Gràcia entre l’Europa i el Girona el 25 de març. Un dia abans, el vol 9525 de Germanwings, que cobria el trajecte Barcelona-Düsseldorf, es va estavellar a la població de Prats de Blèuna Alta. Tots 150 ocupants van morir. La Federació Catalana de Futbol va decidir celebrar la final però no permetre llançar serpentines i confeti com a mostra de dol per la tragèdia. Un nou triomf de l’Europa contingut per la cruel realitat de l’entorn.

El proper 19 de juliol l’equip de la Vila de Gràcia disputarà la seva desena promoció d’ascens a Segona B. Es troba a 180 minuts de la glòria, però haurà de jugar a porta tancada en un any on el món ha patit una altra excepcionalitat: una pandèmia… Algú dubta que, davant aquesta circumstància adversa, l’Europa pujarà de categoria? Està escrit a la història!

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *