Mig any de Rebost Solidari

per Montserrat Higueras i Josep Manel Alejandre, Rebost Solidari de Gràcia

Aquesta setmana fa sis mesos que vam pujar la persiana del Rebost per primer cop. Sis mesos en què hem après a fer de caixeres, reposadores de productes, compradores d’aliments, coordinadores de grups de voluntariat, organitzadores de la logística entre el magatzem del Mercat de Lesseps i el local a Reig i Bonet 12, manipuladores d’aliments, embossadores de productes, comercials a la cerca d’empreses i donacions… I ho hem fet sense gairebé tenir temps d’aturar-nos i mirar tot el que hem anat aconseguint dia rere dia… i molt menys amb la irrupció no prevista de la Covid-19 en les nostres vides. Però allò que més satisfacció ens dona és saber que hem après a ser més solidàries amb els nostres veïns i les nostres veïnes. Gràcies a totes per ser-hi, a les persones que hi van creure des del principi i a les que us heu anat sumant durant aquest mig any d’existència. Mil gràcies per participar d’aquest petit espai gracienc. Som veïnes fent bon veïnatge i és fantàstic poder-ho fer plegades.

Malauradament, a la alegria d’haver pogut tirar endavant el projecte s’afegeix ara l’angoixa per la situació de pobresa de moltes de les famílies que durant les darreres setmanes han anat entrant al Rebost com a noves usuàries. TOTES són part de la Gràcia invisible avui més present i visible que mai. Ha tornat la feminització de la pobresa, impactant de ple tant en les treballadores de les cures i de les tasques de la llar com en les víctimes de violències masclistes, que tenen dificultats per cercar un futur millor i sortir del cercle que les maltracta. Es multipliquen les unitats familiars en risc d’exclusió social amb menors a càrrec, infants que hem d’ajudar a no ser exclosos ni oblidats pel sistema i que ens recorden que la pobresa infantil també existeix a Gràcia. I ens angoixem quan contínuament atenem persones que han patit ERTOS i que no poden sobreviure si des de les administracions, més enllà d’ajuts puntuals, no es treballa amb plans integrals per tal ajudar-les en aquests moments difícils i d’incertesa: viuen amb els seus drets fonamentals vulnerats, i això no hauria de passar en una societat que es diu civilitzada. Cal una resposta institucional sostinguda en el temps, no acotada per terminis, i també és molt importat que la solidaritat i les xarxes veïnals continuïn vives i coordinades, perquè volem viure en un país socialment just i és imprescindible que cadascuna de nosaltres des del nostre petit entorn fem i desfem per eradicar les desigualtats socials creixents entre la nostra ciutadania.

Des del Rebost us volem agrair totes les ajudes que ens heu fet arribar, i sobretot demanar-vos que no ens relaxem, que no ens pensem que el pitjor ja ha passat; tant de bo fos així. El Rebost us continua necessitant, el Rebost i totes les xarxes de suport que hem sabut teixir durant aquests mesos de confinament als nostres barris. Totes som solidàries i per això hem d’evitar malmetre les energies que hi hem dedicat quan no podíem sortir al carrer, només perquè ara tenim bars i platges obertes. Continuem convivint entre veïns i veïnes que ho estan passant molt malament: ajudem-les! Ajudem-nos! Ajudeu-nos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *