Seguretat, la paraulota

per Albert Balanzà

Tot el que ens envolta de manera creixent i abassegadora utilitza la paraula seguretat amb indissimulada voluntat política, i hi anem caient com a xais que van a l’escorxador. Seguretat per protegir els nostres habitatges, seguretat per fer front al coronavirus, seguretat per viure tranquils, seguretat en nom de què i en nom de qui.

Segurament, valgui la redundància, tots els governs de dretes i d’esquerres des de la recuperació de la democràcia creien que costava més educar la ciutadania en la responsabilitat individual que ajuda a construir un objectiu col·lectiu i que era més fàcil al cap i a la fi posar estats d’alarma, amenaces de sancions que no es poden complir i que ningú sap com es gestionaran i, last but not least, tornar a amenaçar amb militars fent rodes de premsa.

Segurament era més fàcil això que enarborar el concepte de llibertat, no pas perquè cadascú fes el que li donés la gana i moríssim tots en una intoxicació massiva, sinó per acostar-nos al concepte anglosaxó de la propietat comuna. “Aquest banc del parc el cuido perquè l’he pagat jo” versus “aquest banc del parc me’l carrego perquè l’he pagat jo”. Les primeres conclusions d’aquests nous avenços de la seguretat per sobre de la llibertat són l’acceptació del control, de noves aplicacions amb rastreig constant, de micròfons i càmeres per reunir-nos virtualment, de la bonica ciberseguretat. Ho deia Clara Peya la setmana passada en aquest setmanari, després de fotre el camp de Gràcia onze anys després d’aterrar-hi: “No vull la por com a control, no vull reunions per internet”. Ella té el meu vot.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *