Dormir a casa

per Lola Capdevila

Més de mil dies a la presó per defensar drets fonamentals i el compromís polític amb la ciutadania que els va votar. Un càstig que també compleixen exiliades i exiliats. A totes els hi van prendre la llibertat per raons ideològiques i polítiques. Qui i com els hi retornaran aquests anys robats? Aquest darrer cap de setmana hem vist com per primera vegada després de tres anys podien anar a dormir a casa seva, amb la família. Però no ens enganyem i com diu la consellera Bassa, “el tercer grau no és llibertat. Un respir per dormir a casa els caps de setmana i prou. La resta entre murs i barrots”. La majoria de població d’aquest país ha estat cent dies confinada a casa. Crec que això ens pot permetre entendre més bé el que significa estar tancats, tot i que les nostres condicions han sigut incomparablement millors.

Veient el panorama que tenim amb una sanitat, una societat i una economia que trontollen, és difícil entreveure com acabarà tot plegat. Diuen que cal rebaixar la socialització. La dels joves, la dels que han d’anar a treballar, la dels immigrants que no tenen on rentar-se les mans, la de les persones que malviuen amuntegades en habitacions o pisos petits per falta de recursos… Vivim dies molt complicats per a tothom, siguem sincers!

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *