Confinats a la 3a divisió

per Albert Benet

Badalona no serà El Pinós modern. La derrota contra el Terrassa (1-0) ha esvaït el somni d’un Europa que romandrà confinat a la 3a divisió fins que ell mateix no trobi la vacuna de l’ascens. Un gol lleig i gairebé involuntari de l’exescapulat Poves va ser suficient per a tombar un equip carregat d’il·lusions, coratge i bon joc (a estones) però mancat de definició i efectivitat. L’equip va tornar a palesar que li manca un 9 contundent. Sense fer cap gol no pots guanyar pas. I qui no hi estigui d’acord, que presenti un recurs al TC. La resta són excuses i paraules d’autocomplaença, que a mi no m’ajuden a pal·liar el disgust per no haver arribat a la final.

Però no tothom compartia el meu optimisme moderat. La vigília del matx, un dels pocs europeistes que va presenciar l’ascens del Pinós (1994) em va dir que les possibilitat de derrotar el Terrassa eren del 33,3 %. La prohibició d’entrar al camp va impedir que aquest europeista de soca-rel fos al municipal badaloní per a comprovar el resultat del seu càlcul matemàtic.

És sabut que al recinte no hi van poder entrar ni socis ni abonats de cap dels dos clubs. Aquesta prohibició va convertir l’estadi de Montigalà en una bassa d’oli. També per als àrbitres. Res a veure amb la por escènica i l’anticatalanisme de Socuéllamos i Jerez de los Caballeros. El silenci ambiental només el van trencar els jugadors suplents i els no convocats, que no van parar de reclamar amb crits algunes decisions del col·legiat. Coberts amb la mascareta i emparats pel fet de ser darrere la banqueta, els jugadors van esdevenir els únics «hooligans» de la graderia. En condicions normals, més d’un hauria acabat expulsat però l’àrbitre i els seus assistents va fer-se els sords per a no aturar encara més el rellotge (cinc canvis per equip i dues pauses d’hidratació).

Pel que fa als directius (tots amb el «morrió» posat), els de l’Europa van mantenir una conducta més moderada que els terrassencs, més apassionats i nerviosos.

I com a música de fons, se sentien els comentaris dels corresponsals radiofònics. Els de RAC 1 i Catalunya Ràdio van informar del bon joc dels europeistes, amb una certa sorpresa. Si haguessin vingut més al Sardenya, com fan els companys de Ràdio Marca Barcelona, haurien descobert que hi ha vida més enllà d’en Messi. Paradoxalment, en aquest play off un dels mitjans més propers al futbol de 3a, Beteve, s’ha vist clarament bandejat pels clubs i la federació tota vegada que no va poder emetre les semifinals en directe. I, el més trist de tot, des del meu punt de vista, ha estat l’absència de Ràdio Gràcia, que 26 anys enrere va narrar l’històric ascens contra el CF Pinoso.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *